Llistat de punts

¡Déu meu, ensenya’m a estimar! —¡Déu meu, ensenya’m a pregar!

Hem de demanar a Déu la fe, l’esperança, la caritat, amb humilitat, amb oració perseverant, amb una conducta honrada i amb costums nets.

Demana sense por, insisteix. Recorda’t de l’escena que ens relata l’Evangeli sobre la multiplicació dels pans. —Mira amb quina magnanimitat respon als Apòstols: ¿quants pans teniu?, ¿cinc?... ¿Què em demaneu?... I Ell en dona sis, cent, milers... ¿Per què?

—Perquè Crist veu les nostres necessitats amb una saviesa divina, i amb la seva omnipotència pot, i arriba, més enllà dels nostres desigs.

¡El Senyor hi veu més que la nostra pobra lògica i és infinitament generós!

Déu nostre Senyor, si perseveres en l’oració amb «perseverança personal», et donarà els mitjans que necessites, per ser més eficaç i per estendre el seu regnat en el món.

—Però cal que continuïs fidel: demana, demana, demana... ¿Penses que et comportes així?

Et falta fe..., i et falta amor. Si no, aniries de seguida i més sovint a Jesús, demanant-li per això i per allò altre.

—No t’esperis més, invoca’l, i sentiràs que Crist et parla: «¿Què vols que et faci?», com va atendre aquell pobret cec que, des del marge del camí, no es va cansar d’insistir.

Digues-li: Senyor, no vull res més que el que Tu vulguis. Fins això que t’estic demanant aquests dies, si m’aparta un miŀlímetre de la Voluntat teva, no m’ho donis.

Acostuma’t a apedregar aquests pobres «odiadors», com a resposta a les seves pedrades, amb Avemaries.

Esquinça el cor aquell clam —¡sempre actual!— del Fill de Déu, que es plany perquè les messes són moltes i els treballadors són pocs.

—Aquest crit ha sortit de la boca de Crist, perquè tu també el sentis: ¿com li has respost fins ara?, ¿pregues, almenys cada dia, per aquesta intenció?

L’Església necessita —i en necessitarà sempre— preveres. Demana’ls cada dia a la Trinitat Santíssima, a través de santa Maria.

—I demana que siguin alegres, operatius, eficaços; que estiguin ben preparats; i que se sacrifiquin de gust pels seus germans, sense sentir-se víctimes.