Llistat de punts

Desitjo que el teu comportament sigui com el de Pere i el de Joan: que duguis a la teva oració, per parlar-ne amb Jesús, les necessitats dels teus amics, dels teus coŀlegues..., i que després, amb l’exemple teu, puguis dir-los: «Respice in nos!» —¡mireu-me!

¿Vols aprendre de Crist i obtenir exemple de la seva vida? —Obre el sant Evangeli, i escolta el diàleg de Déu amb els homes..., amb tu.

¿Menudeses i nimietats a les quals no dec res, de les quals no espero res, m’ocupen l’atenció més que el meu Déu? ¿Amb qui estic, quan no estic amb Déu?

Tu —com tots els fills de Déu—necessites també l’oració personal: aquesta intimitat, aquest tracte directe amb nostre Senyor —diàleg de dos, cara a cara—, sense amagar-te en l’anonimat.

En un lloc on es xerrava i se sentia música, va sorgir l’oració en la teva ànima, amb un consol inexplicable. Vas acabar dient: Jesús, no vull el consol, et vull a Tu.

¡Recollir-se en oració, en meditació, és tan fàcil...! Jesús no ens fa esperar, no imposa tandes: és Ell qui s’espera.

N’hi ha prou que diguis: ¡Senyor, vull fer oració, vull tractar-te!, i ja ets a la presència de Déu, enraonant amb Ell.

I si encara fos poca cosa, no et limita el temps: el deixa al gust teu. I això, no durant deu minuts o un quart. ¡No!, ¡hores, el dia sencer! I Ell és qui és: l’Omnipotent, el Sapientíssim.

En la vida interior, com en l’amor humà, cal ser perseverant.

Sí, has de meditar moltes vegades els mateixos arguments, insistint-hi fins a descobrir un nou Mediterrani.

—¿I com és que no he vist abans això tan clarament?, et preguntaràs sorprès. —Ben senzill, perquè de vegades som com les pedres, que deixen relliscar l’aigua, sense absorbir-ne ni una gota.

—Per això, cal tornar a discórrer sobre les mateixes coses, ¡que no són les mateixes!, i quedar ben xops de les benediccions de Déu.

Nadal. —Canten: «Venite, venite...»

—Anem-hi, que Ell ja és nat.

I, després de contemplar com Maria i Josep cuiden l’Infant, goso suggerir-te: mira’l de nou, mira’l sense descans.

Quan et posis a pregar, i no vegis res, i et sentis agitat i sec, el camí és aquest: no pensis en tu; gira els ulls, en canvi, cap a la Passió de Jesucrist, el nostre Redemptor.

Convenç-te que també a cada un de nosaltres ens demana, com a aquells tres Apòstols més íntims, a l’Hort de les Oliveres: «Vetlleu i pregueu».

Em vas mirar tot seriós..., però a la fi em vas entendre, quan et vaig comentar: «Vull reproduir la vida de Crist en els fills de Déu, a força de meditar-la, per actuar com Ell i parlar només d’Ell».

No tinguis por de la mort. ¡És la teva amiga!

—Procura acostumar-te a aquesta realitat, traient sovint el cap a la teva sepultura: i allí, mira, ensuma i palpa el teu cadàver podrit, difunt de fa vuit dies.

—Això, recorda-ho, de manera especial, quan l’ímpetu de la carn et pertorbi.

Ni que sigui un cop al dia, posa’t amb el pensament en el tràngol de la mort, per veure amb aquesta llum els esdeveniments de cada jornada.

T’asseguro que tindràs una bona experiència de la pau que aquesta consideració produeix.