Llistat de punts

En el sant Sacrifici de l’altar, el sacerdot pren el Cos del nostre Déu i el Calze amb la seva Sang, i els alça per damunt de totes les coses de la terra, dient: «Per Ipsum, et cum Ipso, et in Ipso» —¡pel meu Amor!, ¡amb el meu Amor!, ¡en el meu Amor!

Uneix-te a aquest gest. Més: incorpora aquesta realitat a la teva vida.

Conta l’Evangelista que Jesús, després d’haver produït el miracle, quan volen coronar-lo rei, s’oculta.

—Senyor, que ens fas participar del miracle de l’Eucaristia: et demanem que no t’amaguis, que visquis amb nosaltres, que et vegem, que et toquem, que et notem, que vulguem estar sempre al teu costat, que siguis el Rei de les nostres vides i dels nostres treballs.

El més gran boig que hi ha hagut i hi haurà és Ell. ¿Hi pot haver bogeria més gran que lliurar-se com Ell es lliura, i a qui es lliura?

Perquè bogeria hauria estat quedar-se fet un Nen indefens; però, aleshores, fins i tot molts malvats s’entendririen, sense gosar maltractar-lo. Li va semblar poc: va voler anihilar-se més i donar-se més. I es va fer menjar, es va fer Pa.

—¡Diví Boig! ¿Com et tracten els homes?... ¿Jo mateix?

Jesús, la teva bogeria d’Amor em roba el cor. Et fas inerme i petit, per engrandir els qui et mengen.

Has d’aconseguir que la teva vida sigui essencialment, ¡totalment!, eucarística.

M’agrada anomenar ¡presó d’amor! el Sagrari.

—Des de fa vint segles, Ell és allí... ¡voluntàriament tancat!, per mi, i per tothom.

¿Has pensat alguna vegada com et prepararies per rebre el Senyor, si es pogués combregar un sol cop a la vida?

—Agraïm a Déu la facilitat que tenim per acostar-nos a Ell, però... hem d’agrair-ho preparant-nos molt bé, per rebre’l.

Digues al Senyor que, d’ara endavant, cada vegada que celebris o assisteixis a la santa Missa, i administris o rebis el Sagrament Eucarístic, tindràs una fe gran, un amor que cremi, com si fos l’última vegada de la teva vida.

—I dol-te, per les teves negligències passades.

M’explico el teu afany de rebre diàriament la sagrada Eucaristia, perquè qui se sent fill de Déu té imperiosa necessitat de Crist.

Mentre assisteixes a la santa Missa, pensa —¡és així!— que participes en un Sacrifici diví: damunt l’altar, Crist es torna a oferir per tu.

Quan el rebis, digues-li: Senyor, espero en Tu; t’adoro, t’estimo, augmenta’m la fe. Sigues el suport de la meva debilitat, Tu, que t’has quedat en l’Eucaristia, inerme, per posar remei a la flaquesa de les criatures.

Hem de fer nostres, per assimilació, aquelles paraules de Jesús: «Desiderio desideravi hoc Pascha manducare vobiscum» —ardentment he desitjat menjar aquesta Pasqua amb vosaltres. No podrem manifestar de cap manera millor el nostre màxim interès i amor pel sant Sacrifici, que observant acuradament fins la més petita de les cerimònies prescrites per la saviesa de l’Església.

I, a més de l’Amor, ha d’urgir-nos la «necessitat» d’assemblar-nos a Jesucrist, no solament en l’interior, sinó també en l’exterior, movent-nos —en els amplis espais de l’altar cristià— amb aquell ritme i harmonia de la santedat obedient, que s’identifica amb la voluntat de l’Esposa de Crist, és a dir, amb la Voluntat del mateix Crist.