Llistat de punts

Si tens presència de Déu, per damunt de la tempesta que ensordeix, en la teva mirada lluirà sempre el sol; i, per sota de l’onatge tumultuós i devastador, regnaran en la teva ànima la calma i la serenitat.

T’has de convèncer, fill, que Déu té el dret de dir-nos: ¿penses en mi?, ¿tens presència meva?, ¿em busques com a suport teu?, ¿em busques com a Llum de la teva vida, com a cuirassa..., com a tot?

—Per tant, reafirma’t en aquest propòsit: en les hores que la gent de la terra qualifica de bones, clamaré: ¡Senyor! En les hores que anomena dolentes, repetiré: ¡Senyor!

No compartiré mai l’opinió —encara que la respecto— dels qui separen l’oració de la vida activa, com si fossin incompatibles.

Els fills de Déu hem de ser contemplatius: persones que, enmig del rebombori de la multitud, sabem trobar el silenci de l’ànima en coŀloqui permanent amb el Senyor: i mirar-lo com es mira un Pare, com es mira un Amic, a qui s’estima amb bogeria.

La nostra condició de fills de Déu ens portarà —hi insisteixo— a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes —llum, sal i llevat, per l’oració, per la mortificació, per la cultura religiosa i professional—, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, tant més hem de ser de Déu.