Llistat de punts

Qualsevol feina, fins la més amagada, fins la més insignificant, si s’ofereix al Senyor, ¡porta la força de la vida de Déu!

No et creïs més obligacions que... la glòria de Déu, el seu Amor, el seu Apostolat.

No esperis per la teva labor l’aplaudiment de la gent.

—¡Més!: no esperis ni tan sols, de vegades, que et comprenguin altres persones i institucions, que també treballen per Crist.

—Busca només la glòria de Déu i, estimant tothom, no et preocupi que altres no t’entenguin.

No som bons germans dels nostres germans els homes, si no estem disposats a mantenir una recta conducta, encara que els qui ens envoltin interpretin malament la nostra actuació, i reaccionin d’una manera desagradable.

Dedicarem tots els afanys de la nostra vida —grans i petits— a honrar Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit Sant.

—Recordo amb emoció la feina d’aquells universitaris brillants —dos enginyers i dos arquitectes—, ocupats de bon grat en la instaŀlació material d’una residència d’estudiants. Tan aviat com van coŀlocar la pissarra en una classe, la primera cosa que hi van escriure els quatre artistes fou: «Deo omnis gloria!» —tota la glòria per a Déu.

Ja sé que et va encantar, Jesús.

No vivim per a la terra, ni per a la nostra honra, sinó per a l’honra de Déu,

per a la glòria de Déu, per al servei de Déu: ¡això és el que ens ha de moure!

La rectitud d’intenció consisteix a buscar «només i en tot» la glòria de Déu.

Quan —de vegades, com un llampec; altres vegades, com una mosca bruta i pesada, que fas fora i torna— vingui a neguitejar-te el pensament que et falta rectitud d’intenció, fes sempre, i de seguida, actes contraris..., i continua treballant tranquil, per Ell i amb Ell.

—De passada, tot i que et sembli que ho pronuncies només amb els llavis, digues pausadament: Senyor, per a mi no vull res. Tot per a la teva glòria i per Amor teu.

Fes teus els pensaments d’aquell amic, que escrivia: «Vaig estar considerant les bondats de Déu amb mi i, ple de goig interior, hauria cridat pel carrer, perquè tothom s’assabentés del meu agraïment filial: ¡Pare, Pare! I, si no va ser cridant, sí que baixet vaig estar dient-li això —¡Pare!—, moltes vegades, segur d’agradar-li.

—Una altra cosa no busco; només vull el seu grat i la seva Glòria: tot per a Ell. Si vull la salvació, la santificació meva, és perquè sé que Ell la vol. Si, en la meva vida de cristià, tinc ànsies d’ànimes, és perquè sé que Ell té aquestes ànsies. De veritat ho dic: no haig de posar mai els ulls en el premi. No desitjo recompensa: ¡tot per amor!».

¡Que bo que és viure de Déu! ¡Que bo que és no voler res més que la seva Glòria!