Llistat de punts

M’has demanat un suggeriment per vèncer en les teves batalles diàries, i t’he contestat: quan obris l’ànima, explica primer allò que no voldries que se sabés. Així el diable sempre en surt vençut.

—¡Obre l’ànima amb claredat i senzillesa, de bat a bat, perquè hi entri —fins a l’últim racó— el sol de l’Amor de Déu!

Si el dimoni mut —de qui ens parla l’Evangeli— es fica dins l’ànima, ho engega tot a rodar. En canvi, si el foragites de seguida, tot surt bé, camines feliç, tot marxa.

—Propòsit ferm: «sinceritat salvatge» en la direcció espiritual, amb delicada educació..., i que aquesta sinceritat sigui immediata.

Estima i busca l’ajuda de qui et mena l’ànima. En la direcció espiritual, posa al descobert el cor, del tot —¡podrit, si fos podrit!—, amb sinceritat, amb ganes de guarir-te; si no, la podridura no desapareixerà mai.

Si recorres a una persona que només pot netejar superficialment la ferida..., ets un covard, perquè en el fons vols amagar la veritat, fent-te mal a tu mateix.

Si mai caiguessis, fill, ves corrents a la Confessió i a la direcció espiritual: ¡mostra la ferida!, perquè et curin a fons, perquè t’eliminin totes les possibilitats d’infecció, encara que et faci tant mal com una operació quirúrgica.

La sinceritat és indispensable per avançar en la unió amb Déu.

—Si dintre teu, fill, hi ha un «gripau», ¡deixa’l anar! Digues primer de tot, com t’aconsello sempre, allò que no voldries que se sabés. Un cop que s’ha deixat anar el «gripau» a la Confessió, ¡que bé que s’està!

Tenir por d’alguna cosa o d’algú, però especialment de qui dirigeix la nostra ànima, és impropi d’un fill de Déu.

Quan obris l’ànima, ¡sigues sincer! i, sense daurar la píndola, que de vegades és infantilisme, parla.

Després, amb docilitat, continua endavant: seràs més sant, més feliç.