Llistat de punts

Cada cop n’estic més convençut: la felicitat del Cel és per als qui saben ser feliços a la terra.

Veig amb claredat esplendent la fórmula, el secret de la felicitat terrenal i eterna: no conformar-se només amb la Voluntat de Déu, sinó adherir-s’hi, identificar-s’hi, voler —en una paraula—, amb un acte positiu de la nostra voluntat, la Voluntat divina.

Aquest és el secret infaŀlible —hi insisteixo— del goig i de la pau.

¡Com em va fer fruir l’epístola d’aquell dia! L’Esperit Sant, per sant Pau, ens ensenya el secret de la immortalitat i de la Glòria. Tots els homes sentim ànsies de perdurar.

Voldríem fer eterns els instants de la nostra vida, que reputem feliços. Voldríem glorificar la nostra memòria... Voldríem la immortalitat per als nostres ideals. Per això, en els moments d’aparent felicitat, quan tenim alguna cosa que consola el nostre desemparament, tots, de manera natural, diem i desitgem: per sempre, per sempre...

¡Quina saviesa la del dimoni! ¡Que bé que coneixia el cor humà! Sereu com déus, va dir als primers pares. Allò fou un engany cruel. Sant Pau, en aquesta epístola als de Filips, ensenya un diví secret, per tenir la immortalitat i la Glòria: Jesús s’anihilà, prenent forma d’esclau... S’humilià a si mateix fent-se obedient fins a la mort, i mort de Creu. Per això, Déu l’exaltà i li donà un nom que està per damunt de tot nom: perquè davant el nom de Jesús s’agenolli tothom en el Cel i en la terra i en els inferns...

Déu meu: ¿quan t’estimaré a Tu, per Tu? Tot i que, ben mirat, Senyor, desitjar el premi perdurable és desitjar-te a Tu, que et dones com a recompensa.