Llistat de punts

També en aquests temps, a desgrat dels qui refusen Déu, la terra és molt a prop del Cel.

Escrivies: «“Simile est regnum caelorum” —el Regne del Cel s’assembla a un tresor... Aquest passatge del sant Evangeli ha caigut dins la meva ànima i hi ha fet arrels. L’havia llegit tantes vegades, sense captar-ne la matriu, el seu gust diví».

¡Tot..., tot s’ho ha de vendre l’home assenyat, per aconseguir el tresor, la margarida preciosa de la Glòria!

Enceta la xerrada amb santa Maria, i confia-li: ¡oh, Senyora!, per viure l’ideal que Déu m’ha ficat dins el cor, he de volar... molt amunt, ¡molt amunt!

No n’hi ha prou que et desprenguis, amb l’ajuda divina, de les coses d’aquest món, sabent que són terra. Més encara: encara que tot l’univers te’l posis en un munt sota els peus, per estar més a prop del Cel..., ¡no n’hi ha prou!

Has de volar, sense suports en res d’aquí, pendent de la veu i del buf de l’Esperit. —Però, em dius, ¡tinc les ales tacades!: fang que ve d’anys, brut, enganxós...

I t’he insistit: recorre a la Verge Maria. Senyora —torna-hi—: ¡que amb prou feines aconsegueixo remuntar el vol!, ¡que la terra m’atrau com un imant maleït! —Senyora, Tu pots fer que la meva ànima es llanci al vol definitiu i gloriós, que té el seu fi en el Cor de Déu.

—Confia, que Ella t’escolta.

Pensa com n’és de grat a Déu nostre Senyor l’encens que en honor seu es crema; pensa també en el poc que valen les coses de la terra, que tot just comencen ja s’acaben...

En canvi, un gran Amor t’espera al Cel: sense traïcions, sense enganys: ¡tot l’amor, tota la bellesa, tota la grandesa, tota la ciència...! I sense embafar: et satisfarà sense atipar-te.

¡Visió sobrenatural! ¡Calma! ¡Pau! Mira així les coses, les persones i els esdeveniments..., amb ulls d’eternitat.

Llavors, qualsevol mur que et barri el pas —encara que, humanament parlant, sigui imponent—, tan aviat com alcis de debò els ulls al Cel, ¡que baixet que és!

Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor, resa el Salmista.

—La conquesta espiritual, perquè és Amor, ha de ser —en les coses grans i en les petites— ànsia d’Infinit, d’eternitat.

Jesús, no vull pensar què serà el «demà», perquè no vull posar límits a la teva generositat.