Llistat de punts

Hi ha un enemic de la vida interior, petit, ximple; però molt eficaç, per desgràcia: el poc esforç en l’examen de consciència.

Sequedat interior no és tebiesa. En el tebi, l’aigua de la gràcia no xopa, rellisca... En canvi, hi ha llocs de secà en aparença àrids que, amb poques gotes de pluja, s’omplen quan n’arriba el temps de flors i de saborosos fruits.

Per això, ¿quan ens en convencerem?: ¡quina importància que té la docilitat a les crides divines de cada instant, perquè Déu ens espera justament allí!

L’alegria, l’optimisme sobrenatural i humà, són compatibles amb el cansament físic, amb el dolor, amb les llàgrimes —perquè tenim cor—, amb les dificultats en la nostra vida interior o en la tasca apostòlica.

Ell, «perfectus Deus, perfectus Homo» —perfecte Déu i perfecte Home—, que tenia tota la felicitat del Cel, va voler experimentar la fatiga i el cansament, el gemec i el dolor..., perquè entenguem que ser sobrenaturals comporta ser molt humans.

Encara que de vegades se’t fiqui dins l’ànima la desgana, i et sembli que ho dius només amb la boca, renova els teus actes de fe, d’esperança, d’amor. ¡No t’adormis!, perquè, si no, enmig de les coses bones, vindran les dolentes i t’arrossegaran.

Quan enraonis amb el Senyor, també si penses que no fas sinó xerramenta, demana-li una entrega més gran, un avenç més decidit en la perfecció cristiana: ¡que t’encengui més!

Persevera, voluntàriament i amb amor —encara que estiguis sec—, en la vida de pietat. I que no et faci res si et sorprens comptant els minuts o els dies que falten per acabar aquella norma de pietat o aquella feina, amb la tèrbola complaença que posa, en una operació semblant, el xicot mal estudiant, que somia que s’acabi el curs; o el quinzenari, que espera tornar a fer-ne de les seves, quan li obrin les portes de la presó.

Persevera —hi insisteixo— amb eficaç i actual voluntat, sense deixar ni un instant de voler fer i aprofitar aquests mitjans de pietat.