Llistat de punts

Tens certesa que va ser Déu qui et va fer veure, clarament, que has de tornar a les petiteses més puerils de la teva antiga vida interior; i perseverar durant mesos, i fins durant anys, en aquelles menuderies heroiques (la sensibilitat, adormida tantes vegades per al bé, no compta), amb la teva voluntat potser freda, però decidida a complir-les per Amor.

Hi ha moments en què —privat d’aquella unió amb el Senyor, que et donava contínua oració, fins i tot dormint— sembla que disputes amb la Voluntat de Déu.

—És feblesa, prou que ho saps: estima la Creu; la falta de tantes coses que tothom considera necessàries; els obstacles per emprendre o... seguir el camí; la teva pròpia petitesa i misèria espiritual.

—Ofereix —amb un voler eficaç— les teves coses i les dels teus: humanament vistes, no són pas escasses; amb llum sobrenatural, són no res.

De vegades, algú m’ha dit: Pare, si jo em trobo cansat i fred; si, quan prego o compleixo una altra norma de pietat, em sembla que faig una comèdia...

A aquest amic, i a tu —si et trobes en la mateixa situació—, us responc: ¿una comèdia? —¡Gran cosa, fill meu! ¡Fes la comèdia! ¡El Senyor n’és l’espectador!: el Pare, el Fill, l’Esperit Sant; la Trinitat Beatíssima ens estarà contemplant, en aquells moments en què «fem la comèdia».

—Actuar així davant de Déu, per amor, per agradar-li, quan es viu a contrapel, ¡que bonic! ¡Ser joglar de Déu! ¡Que estupenda que és aquesta recitació portada a terme per Amor, amb sacrifici, sense cap satisfacció personal, per donar gust al nostre Senyor!

—Això sí que és viure d’Amor.

T’has espantat una mica en veure tanta llum..., tanta que et fa l’efecte que és difícil mirar, i fins i tot veure-hi.

—Tanca els ulls a la teva evident misèria; obre la mirada de la teva ànima a la fe, a l’esperança, a l’amor, i continua endavant, deixant-te guiar per Ell, a través de qui et dirigeix l’ànima.