Llistat de punts

L’heroïcitat, la santedat, l’audàcia, requereixen una constant preparació espiritual. Donaràs sempre, als altres, només allò que tinguis; i si els vols donar Déu, has de tractar-lo, viure la seva Vida, servir-lo.

Busca Déu en el fons del teu cor net, pur; en el fons de l’ànima quan li ets fidel, ¡i no perdis mai aquesta intimitat!

—I, si alguna vegada no saps com parlar-li, ni què dir, o no t’atreveixes a buscar Jesús dins teu, recorre a Maria, «tota pulchra» —tota pura, meravellosa—, per confiar-li: Senyora, Mare nostra, el Senyor ha volgut que fossis tu, amb les teves mans, qui cuidés Déu: ¡ensenya’m —ensenya’ns a tots— a tractar el teu Fill!

Has arribat a una gran intimitat amb aquest Déu nostre, que és tan a prop teu, tan dintre de la teva ànima..., però ¿procures que augmenti, que es faci més fonda? ¿Evites que es fiquin pel mig petiteses que puguin enterbolir aquesta amistat?

—¡Sigues valent! No refusis tallar tot allò que, ni que sigui lleument, causi dolor a Qui tant t’estima.

Vaig sentir parlar uns coneguts sobre els seus aparells de ràdio. Gairebé sense adonar-me’n, vaig dur l’assumpte al terreny espiritual: tenim molta presa de terra, massa, i hem oblidat l’antena de la vida interior...

—Aquesta és la causa que siguin tan poques les ànimes que mantenen tracte amb Déu: tant de bo no ens falti mai l’antena sobrenatural.

Assegura santa Teresa que «qui no fa oració no li cal dimoni que el tempti; mentre que, qui en fa ni que sigui un quart d’hora al dia, per força se salva»..., perquè el diàleg amb el Senyor —amable, fins en els temps d’aspror o de sequedat de l’ànima— ens descobreix l’autèntic relleu i la justa dimensió de la vida.

Sigues ànima d’oració.

T’has espantat una mica en veure tanta llum..., tanta que et fa l’efecte que és difícil mirar, i fins i tot veure-hi.

—Tanca els ulls a la teva evident misèria; obre la mirada de la teva ànima a la fe, a l’esperança, a l’amor, i continua endavant, deixant-te guiar per Ell, a través de qui et dirigeix l’ànima.