Llistat de punts

La nostra vida —la dels cristians— ha de ser tan vulgar com això: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, complir en el món la nostra missió divina, duent a terme el petit deure de cada instant.

—Més ben dit: esforçant-nos per dur-lo a terme, perquè de vegades no ho aconseguirem i, en arribar la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.

¿Per què no proves de convertir en servei de Déu la teva vida sencera: el treball i el descans, el plor i el somriure?

—Pots..., ¡i has de fer-ho!

L’or bo i els diamants són dins les entranyes de la terra, no al palmell de la mà.

La teva labor de santedat —amb tu mateix i amb els altres— depèn del fervor, de l’alegria, de la feina teva, velada i quotidiana, normal i corrent.

En la nostra conducta ordinària, necessitem una virtut molt superior que la del llegendari rei Mides: ell convertia en or tot allò que tocava.

—Nosaltres hem de convertir —per l’amor— la feina humana de la nostra jornada habitual, en obra de Déu, amb valor etern.