Llistat de punts
Mira de donar gràcies a Jesús en l’Eucaristia, cantant llaors a nostra Senyora, a la Verge pura, la sense màcula, la que va portar el Senyor al món.
—I, amb audàcia d’infant, gosa dir a Jesús: Amor meu bonic, ¡beneïda la Mare que et va portar al món!
Ben segur que li agrades, i que et posarà dins l’ànima encara més amor.
Et donaré un consell, que no em cansaré de repetir a les ànimes: que estimis amb bogeria la Mare de Déu, que és Mare nostra.
Fes que el teu amor a la Mare de Déu sigui més viu, més sobrenatural.
—No vagis a santa Maria només a demanar. ¡Ves-hi també a donar!: a donar-li afecte; a donar-li amor per al seu Fill diví; a manifestar-li aquesta estimació amb obres de servei quan tractes els altres, que també són fills seus.
¿No et commou sentir una paraula d’afecte cap a la teva mare?
—Doncs al Senyor li passa igual. No podem separar Jesús de la seva Mare.
No estàs sol. —Ni tu ni jo no podem trobar-nos sols. I menys, si anem a Jesús per Maria, perquè és una Mare que no ens abandonarà mai.
És just que el Pare i el Fill i l’Esperit Sant coronin la Verge Maria com a Reina i Senyora de tota la creació.
—¡Aprofita’t d’aquest poder! i, amb gosadia filial, uneix-te a aquesta festa del Cel. Jo, a la Mare de Déu i Mare meva, la corono amb les meves misèries purificades, perquè no tinc pedres precioses ni virtuts.
—¡Anima-t’hi!
No es pot dur una vida neta sense l’ajuda divina. Déu vol la nostra humilitat, vol que li demanem que ens ajudi, a través de la nostra Mare i Mare seva.
Has de dir a la Verge Maria, ara mateix, en la soledat acompanyada del teu cor, parlant sense remor de paraules: Mare meva, aquest pobre cor meu es rebeŀla de vegades... Però si tu m’ajudes... —I t’ajudarà, perquè el guardis net i segueixis pel camí a què Déu t’ha cridat: la Verge Maria et facilitarà sempre el compliment de la Voluntat de Déu.
—Molt he demanat a la Senyora, m’asseguraves. I et corregies: ho dic malament, molt he exposat a la Senyora.
Has de sentir la necessitat urgent de veure’t petit, desproveït de tot, feble. Llavors et llançaràs a la falda de la nostra Mare del Cel, amb jaculatòries, amb mirades d’afecte, amb pràctiques de pietat mariana..., que són a la matriu del teu esperit filial.
—Ella et protegirà.
Cal estimar la Verge santíssima: ¡no l’estimarem mai prou!
—¡Estima-la molt! —Que no en tinguis prou amb coŀlocar imatges seves, i saludar-les, i dir jaculatòries, sinó que sàpigues oferir —en la teva vida plena de robustesa— algun petit sacrifici cada dia, per manifestar-li el teu amor, i el que volem que li professi la humanitat tota.
Tracta les tres Persones, Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit Sant. I per arribar a la Trinitat Beatíssima, ves-hi per Maria.
Jo entenc que cada Avemaria, cada salutació a la Mare de Déu, és un nou batec d’un cor enamorat.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/7609/ (29/10/2025)