Llistat de punts
Si jo fos leprós, la meva mare m’abraçaria. Sense pors ni dubtes de cap mena, em besaria les nafres.
—Doncs, ¿i la Verge santíssima? En sentir que tenim lepra, que estem llagats, hem de cridar: ¡Mare! I la protecció de la nostra Mare és com un bes a les ferides, que ens aconsegueix la curació.
Adreça’t a la Verge Maria —Mare, Filla, Esposa de Déu, Mare nostra—, i demana-li que t’obtingui de la Trinitat Beatíssima més gràcies: la gràcia de la fe, de l’esperança, de l’amor, de la contrició, a fi que, quan en la vida sembli que bufa un vent fort, sec, capaç de marcir les flors de l’ànima, no marceixi les teves..., ni les dels teus germans.
¡Mare meva! Les mares de la terra miren amb més predilecció el fill més feble, el més malalt, el més curt, el pobre esguerrat...
—¡Senyora!, jo sé que tu ets més Mare que totes les mares juntes... —I, com que jo soc el teu fill... I, com que jo soc feble, i malalt... i esguerrat... i lleig...
Omple’t de seguretat: nosaltres tenim per Mare la Mare de Déu, la santíssima Verge Maria, Reina del Cel i del Món.
No m’abandonis, Senyor meu: ¿no veus a quin abisme sense fons aniria a parar aquest pobre fill teu?
—Mare meva: soc també fill teu.
«Quomodo fiet istud quoniam virum non cognosco?» —¿com podrà tenir lloc aquest prodigi, si no conec home? Pregunta de Maria a l’Àngel, que és reflex del seu Cor sincer.
Mirant la Verge santa, m’he confirmat en una norma clara: per tenir pau i viure en pau, hem de ser molt sincers amb Déu, amb els qui dirigeixen la nostra ànima i amb nosaltres mateixos.
Si estàs orgullós de ser fill de santa Maria, pregunta’t: ¿quantes manifestacions de devoció a la Mare de Déu tinc durant la jornada, del matí a la nit?
Déu Omnipotent, Totpoderós, Sapientíssim, havia d’escollir la seva Mare.
¿Tu, què hauries fet, si haguessis hagut d’escollir-la? Penso que tu i jo hauríem triat la que tenim, omplint-la de totes les gràcies. Això va fer Déu. Per tant, després de la Santíssima Trinitat, hi ha Maria.
—Els teòlegs estableixen un raonament lògic d’aquest cúmul de gràcies, d’aquest no poder estar subjecta a satanàs: convenia, Déu podia fer-ho, i doncs, ho va fer. És la gran prova. La prova més clara que Déu va envoltar la seva Mare de tots els privilegis, des del primer instant. I així és: ¡preciosa, i pura, i neta en l’ànima i el cos!
Tota la bondat, tota la preciositat, tota la majestat, tota la bellesa, tota la gràcia adornen la nostra Mare. —¿No t’enamora tenir una Mare així?
Recorre constantment a la Verge santíssima, Mare de Déu i Mare de la humanitat: i Ella atraurà, amb suavitat de Mare, l’amor de Déu a les ànimes que tractes, perquè es decideixin —en la seva feina ordinària, en la seva professió— a ser testimonis de Jesucrist.
Invoca la Verge santíssima; no deixis de demanar-li que es mostri sempre Mare teva: «Monstra te esse Matrem!», i que t’obtingui, amb la gràcia del seu Fill, claredat de bona doctrina en la inteŀligència, i amor i puresa en el cor, amb la finalitat que sàpigues anar a Déu i dur-li moltes ànimes.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/7634/ (24/10/2025)