Llistat de punts

Fixa-t’hi bé: hi ha molts homes i dones al món, i ni a un sol d’ells no deixa de cridar el Mestre.

Els crida a una vida cristiana, a una vida de santedat, a una vida d’elecció, a una vida eterna.

¡Que bonica és la nostra vocació de cristians —¡de fills de Déu!—, que ens porta a la terra l’alegria i la pau que el món no pot donar!

Descansa en la filiació divina. Déu és un Pare —¡el teu Pare!— ple de tendresa, d’infinit amor.

—Digues-li Pare moltes vegades, i confia-li —a soles— que l’estimes, ¡que te l’estimes moltíssim!: que sents l’orgull i la força de ser fill seu.

El fonament de tota la nostra activitat com a ciutadans —com a ciutadans catòlics— rau en una intensa vida interior: a ser, eficaçment i realment, homes i dones que fan de la seva jornada un diàleg ininterromput amb Déu.

Les tasques professionals —també la feina de la llar és una professió de primer ordre— són testimoni de la dignitat de la criatura humana; ocasió de desenvolupament de la pròpia personalitat; vincle d’unió amb els altres; font de recursos; mitjà per contribuir a la millora de la societat, en la qual vivim, i de fomentar el progrés de tota la humanitat...

—Per a un cristià, aquestes perspectives s’allarguen i s’amplien encara més, perquè el treball —assumit per Crist com a realitat redimida i redemptora— es converteix en mitjà i camí de santedat, en concreta tasca santificable i santificadora.

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha cap més camí.

Aquesta és l’obra de l’Esperit Sant en cada ànima —en la teva—, i has de ser dòcil, per no posar obstacles al teu Déu.