Llistat de punts

A tot cristià se li hauria de poder aplicar l’apeŀlatiu que es va usar als començaments: «portador de Déu».

—Actua de tal manera que et puguin atribuir «amb veritat» aquest admirable qualificatiu.

Considera què passaria si els cristians no volguéssim viure com a tals... ¡i rectifica la conducta!

¡Anima’t!..., també quan caminar es fa dur. ¿No et fa content que la fidelitat als teus compromisos de cristià depengui en bona part de tu?

Omple’t de goig, i renova lliurement la teva decisió: Senyor, jo també vull, ¡compta amb la poquesa meva!

Renova el teu propòsit ferm de viure amb «voluntarietat actual» la teva vida de cristià: a tota hora i en totes les circumstàncies.

El camp del Senyor és fèrtil i bona la seva llavor. Per això, quan en aquest món nostre apareix el jull, no ho dubtis: hi ha hagut manca de correspondència dels homes, dels cristians especialment, que s’han adormit i han deixat el terreny obert a l’enemic.

—No et lamentis, que és estèril; i examina, en canvi, la teva conducta.

El fonament de tota la nostra activitat com a ciutadans —com a ciutadans catòlics— rau en una intensa vida interior: a ser, eficaçment i realment, homes i dones que fan de la seva jornada un diàleg ininterromput amb Déu.

Procura que en la teva boca de cristià —que això ets i has de ser a tota hora— hi hagi la «imperiosa» paraula sobrenatural que mogui, que inciti, que sigui l’expressió de la teva disposició vital compromesa.

El baptisme ens fa «fideles» —fidels, paraula que, com aquella altra, «sancti» —sants, empraven els primers seguidors de Jesús per anomenar-se entre ells, i que encara es fa servir avui: es parla dels «fidels» de l’Església.

—¡Pensa-hi!

Cristià: estàs obligat a ser exemplar en tots els terrenys, també com a ciutadà, en el compliment de les lleis encaminades al bé comú.

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha cap més camí.

Aquesta és l’obra de l’Esperit Sant en cada ànima —en la teva—, i has de ser dòcil, per no posar obstacles al teu Déu.