Llistat de punts

Tot el que ara et preocupa hi cap dins un somriure, dibuixat per amor de Déu.

En extingir-se les flamarades del primer entusiasme, avançar a les fosques es torna penós. ―Però aquest progrés, que costa, és el més ferm. I després, quan menys t’ho esperis, cessarà la foscor i tornaran l’entusiasme i el foc. ¡Persevera!

¡Crida-li-ho fort, que aquest crit és dèria d’enamorat!: Senyor, encara que t’estimo..., ¡no et refiïs de mi! ¡Lliga’m a tu, cada dia més!

Fomenta, en la teva ànima i en el teu cor ―en la teva inteŀligència i en el teu voler―, l’esperit de confiança i d’abandó en l’amorosa Voluntat del Pare celestial... ―D’allí neix la pau interior que anheles.

Quan t’abandonis de veritat en el Senyor, aprendràs a acontentar-te amb el que vingui, i a no perdre la serenitat, si les feines fetes ―malgrat haver-hi posat tot l’esforç i els mitjans oportuns― no surten del teu gust... Perquè hauran «sortit» com li convé a Déu que surtin.

Paradoxa: des que em vaig decidir a seguir el consell del Salm: «Llença sobre el Senyor les teves preocupacions, i Ell et sostindrà», cada dia tinc menys preocupacions al cap... I al mateix temps, amb el treball adequat, es resol tot, ¡amb més claredat!

Aquell capellà amic treballava pensant en Déu, agafat de la seva mà paterna, i ajudant que els altres assimilessin aquestes idees mare. Per això, es deia: quan tu et moriràs, tot anirà bé, perquè continuarà ocupant-se’n Ell.