Llistat de punts

, Mestra de donació sense límits. ―¿Te’n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡El qui compleix del meu Pare, aquest ―aquesta― és la meva mare!...»

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força ―força d’amor i d’alliberament― la seva resposta de generositat exemplar: «Ecce ancilla Domini!» ―heus aquí l’esclava del Senyor.

«Servite Domino in laetitia!» ―¡Serviré Déu amb alegria! Una alegria que serà conseqüència de , de i del meu Amor..., que ha de durar sempre, perquè, com ens assegura l’Apòstol, «Dominus prope est!»... ―el Senyor em segueix de prop. Caminaré amb Ell, per tant, ben segur, ja que el Senyor és el meu Pare..., i amb la seva ajuda compliré la seva amable Voluntat, encara que em costi.

No ens n’oblidem: en el compliment de divina, les dificultats es passen per sobre..., o per sota..., o de llarg. Però..., ¡es passen!

¡Com vols sortir d’aquest estat de tebiesa, de lamentable languidesa, si no hi poses els mitjans! Lluites molt poc i, quan t’hi esforces, ho fas com per rebequeria i amb disgust, gairebé desitjant que els teus pocs esforços no facin efecte, i així autojustificar-te: per no exigir-te i perquè no t’exigeixin més.

―Estàs fent la teva voluntat; no la de Déu. Mentre no canviïs, seriosament, ni seràs feliç, ni aconseguiràs la pau que ara et falta.

―Humilia’t davant de Déu, i procura voler de veritat.

No et queixis, si pateixes. Es poleix la pedra que s’estima, la que és bona.

¿Et fa mal? ―Deixa’t tallar, amb agraïment, perquè Déu t’ha pres a les seves mans com un diamant... No es treballa pas així, un còdol vulgar.

Imagina’t que a la terra no hi ha ningú més fora de Déu i tu.

―Així et serà més fàcil patir les mortificacions, les humiliacions... I, finalment, faràs les coses que Déu vol i com Ell les vol.

Perquè no em perdessis la pau, en aquells temps de dura i injusta contradicció, et vaig recordar: «Si ens obren el cap, no hi donarem més importància: deu ser que l’hem de portar obert.»