Llistat de punts

Li ha arribat el moment de la dura prova, i t’ha vingut a trobar tot desconsolat.

―¿Te’n recordes? Per a ell ―l’amic que et donava consells «prudents»―, la teva manera de procedir només era utopia, fruit d’una deformació d’idees, captació de voluntats, i... «agudeses» per l’estil.

―«Això d’entregar-se al Senyor ―sentenciava― és una exacerbació anormal del sentiment religiós.» I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s’hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.

¡Quina compassió que t’inspiren!... Voldries dir-los a crits que perden el temps... ¿Per què són tan cecs, i no perceben allò que tu ―miserable― has vist? ¿Per què no han de preferir el millor?

―Prega, mortifica’t, i després ―¡en tens obligació!― desperta’ls d’un en un, i explica’ls ―també d’un en un― que, igual que tu, poden trobar un camí diví, sense abandonar el lloc que ocupen en la societat.

Quan et llancis a l’apostolat, t’has de convèncer que es tracta sempre de fer feliç, molt feliç, la gent: és inseparable de l’autèntica alegria.

Una recepta eficaç per al teu esperit apostòlic: plans concrets, no d’avui en vuit, sinó d’avui a demà, i d’ara a després.

A vegades no volen entendre: estan com encegats... Però, altres vegades, ets tu qui no ha aconseguit fer-se comprendre: ¡corregeix-te!

Amb gràcia de Déu i bona formació, pots fer-te entendre en l’ambient dels rudes... ―Ells difícilment et seguiran, si et falta «do de llengües»: capacitat i esforç per arribar a les seves inteŀligències.

Cada dia et vas «engrescant» més... ―Es coneix en aquesta seguretat i en aquest aplom formidable, que et dona el fet de saber-te treballant per Crist.

―Ja ho ha proclamat l’Escriptura santa: «Vir fidelis, multum laudabitur» ―l’home fidel, de tothom mereix lloances.

La violència no és bon sistema per convèncer..., i molt menys en l’apostolat.

Per a tu, encara jove i que tot just acabes d’emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s’ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

On no t’hi arribi la inteŀligència, demana que puguis abastar-ho amb la santa pilleria, per servir més i millor a tothom.

Creu-me, l’apostolat, la catequesi, ordinàriament, ha de ser capiŀlar: d’un en un. Cada creient amb el seu company immediat.

Als fills de Déu ens importen totes les ànimes, perquè ens importa cada ànima.

Comporta’t com si depengués de tu, només de tu, l’ambient del lloc on treballes: ambient de laboriositat, d’alegria, de presència de Déu i de visió sobrenatural.

―No entenc la teva abúlia. Si topes amb un grup de companys una mica difícil ―que potser ha arribat a ser difícil per la teva deixadesa―, te’n desentens, fuges d’estudi, i penses que són un pes mort, un llast que s’oposa a les teves iŀlusions apostòliques, que no t’entendran...

―¿Com vols que t’escoltin si, a part d’estimar-los i servir-los amb la teva oració i mortificació, no hi parles?...

―¡Quantes sorpreses t’enduràs el dia que et decideixis a tractar-ne un, un altre, i un altre! A més a més, si no canvies, amb raó podran exclamar, assenyalant-te amb el dit: «Hominem non habeo!» ―¡no tinc qui m’ajudi!