Llistat de punts

És veritat: no valem res, no som res, no podem res, no tenim res. I, simultàniament, enmig de la lluita quotidiana, no falten els obstacles, les temptacions... Però l’«alegria» dels teus germans dissiparà totes les dificultats, tan aviat com t’hi reuneixis, perquè els veuràs fermament fonamentats en Ell: «Quia Tu es Deus fortitudo mea» ―perquè Tu ets, Senyor, la nostra fortalesa.

«Li envio, Pare, el propòsit d’estar sempre somrient: cor jovial, encara que me l’apunyalin.»

―Em sembla un propòsit encertat. Prego perquè el compleixis.

Molts se senten desgraciats, precisament per tenir massa de tot. ―Els cristians, si veritablement es condueixen com a fills de Déu, passaran incomoditat, calor, fatiga, fred... Però no els faltarà mai l’alegria, perquè això ―¡tot!― ho disposa o bé ho permet Ell, que és la font de la felicitat vertadera.

¿Optimisme?, ¡sempre! També quan sembla que les coses surten malament: potser aquesta és l’hora d’esclatar a cantar, amb un Glòria, perquè t’has refugiat en Ell i d’Ell només et pot venir el bé.

Tot s’arregla, llevat de la mort...I la mort ho arregla tot.