Llistat de punts

De cara a la mort, ¡serè! ―És així com et vull. ―No amb l’estoïcisme fred del pagà; sinó amb el fervor del fill de Déu, que sap que la vida es transforma, no es pren. ―¿Morir?... ¡Viure!

Quan pensis en la mort, tot i els teus pecats, no tinguis por... Perquè Ell ja sap que te l’estimes..., i de quina pasta estàs fet.

―Si tu el busques, t’acollirà com el pare al fill pròdig: ¡però has de buscar-lo!

«Non habemus hic manentem civitatem» ―no és en aquesta terra el nostre estatge definitiu. ―I, perquè no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l’hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu... ―I sempre la soledat, perquè ―encara que estiguem envoltats d’afecte― cadascú es mor tot sol.

―¡Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat santíssima.

¡No em facis de la mort una tragèdia!, perquè no ho és. Únicament als fills desamorats no els entusiasma trobar-se amb els seus pares.

Si mai t’intranquiŀlitza el pensament de la nostra germana la mort, perquè, ¡et trobes tan poca cosa!, anima’t i considera: ¿què serà aquell Cel que ens espera, quan tota la preciositat i la grandesa, tota la felicitat i l’Amor infinits de Déu s’aboquin en el pobre vas de terrissa que és la criatura humana, i la sadollin eternament, sempre amb la novetat d’un goig nou?