Non habemus hic manentem civitatem —no es troba en aquesta terra el nostre estatge definitiu. —I, a fi que no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l'hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu… —I sempre la soledat, perquè —encara que estiguem rodejats d'afecte— cadascú es mor tot sol.

—Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat Santíssima.