Llistat de punts

«Pregui per mi ―deies―: que sigui generós, que avanci, que arribi a transformar-me de tal manera que algun dia pugui ser útil en alguna cosa.»

Bé. ―Però, ¿quins mitjans poses perquè aquests propòsits siguin eficaços?

¿Ho has vist? ―¡Amb Ell, has pogut! ¿De què et sorprens?

―Te n’has de convèncer: no hi ha motiu per meravellar-se. Confiant en Déu ―¡confiant-hi de debò!―, les coses són fàcils. I, a més, sobrepassant sempre el límit del que s’havia imaginat.

Quina pèrdua de temps i quina visió tan humana, quan tot ho redueixen a tàctiques, com si aquí hi hagués el secret de l’eficàcia.

―S’obliden que la «tàctica» de Déu és la caritat, l’Amor sense límits: així va salvar Ell la distància insalvable que obre l’home, amb el pecat, entre el Cel i la terra.

Les vocacions d’apòstol les envia Déu. Però tu no has de deixar de posar-hi els mitjans: oració, mortificació, estudi o treball, amistat, visió sobrenatural..., ¡vida interior!

No et refiïs mai només de l’organització.

La santa puresa: ¡humilitat de la carn! Senyor ―li demanaves―, set baldes per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldes per al cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut...

A més a més, vigila..., perquè abans s’apaga una espurna que un incendi; fuig..., perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats... perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, ¡que poc que valen, sense Tu, Déu meu!

Paradoxa: des que em vaig decidir a seguir el consell del Salm: «Llença sobre el Senyor les teves preocupacions, i Ell et sostindrà», cada dia tinc menys preocupacions al cap... I al mateix temps, amb el treball adequat, es resol tot, ¡amb més claredat!

En certs ambients, sobretot en els de l’esfera inteŀlectual, s’aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que ―amb cínica perseverança― manté i propaga la calúmnia, per posar ombres damunt l’Església, o damunt persones i entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa cada dia, amb fe: «Ut inimicos sanctae Ecclesiae» ―enemics, perquè se’n proclamen ells― «humiliare digneris, te rogamus audi nos!» Confon, Senyor, els qui et persegueixen, amb la claredat de la teva llum, que estem decidits a propagar.

El cristià triomfa sempre des de , des de la pròpia renúncia, perquè deixa que actuï l’Omnipotència divina.