Llistat de punts

De cara a la mort, ¡serè! ―És així com et vull. ―No amb l’estoïcisme fred del pagà; sinó amb el fervor del fill de Déu, que sap que la vida es transforma, no es pren. ―¿Morir?... ¡Viure!

Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, cursades amb lluïment.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i volia que l’anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s’allotjava. ―«Pare, em moro», va ser la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Va voler fer confessió general. Aquella nit va traspassar.

Un arquitecte i un metge em van ajudar a amortallar-lo. ―I, a la vista d’aquell cos jove, que de seguida va començar a descompondre’s..., vam coincidir tots tres que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, bon cristià, acabava de coronar.

Tot s’arregla, llevat de la mort...I la mort ho arregla tot.

La mort arribarà inexorable. Per tant, ¡quina buida vanitat centrar l’existència en aquesta vida! Mira com pateixen tantes i tants. A uns, perquè s’acaba, els dol deixar-la; a uns altres, perquè dura, els avorreix... No hi ha lloc, en cap cas, per a l’errat sentit de justificar el nostre pas per la terra com un fi.

S’ha de sortir d’aquesta lògica, i ancorar-se en l’altra: en l’eterna. Cal un canvi total: buidar-se d’un mateix, dels motius egocèntrics, que són caducs, per renéixer en Crist, que és etern.

T’has consolat amb la idea que la vida és gastar-se, cremar-la en el servei de Déu. ―Així, gastant-nos íntegrament per Ell, vindrà l’alliberament de la mort, que ens portarà la possessió de