Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, realitzades amb brillantor.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i desitjava que l'anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s'allotjava. —«Pare, em moro», fou la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Volgué fer confessió general. Aquella nit traspassà.

Un arquitecte i un metge m'ajudaren a amortallar-lo. —I, a la vista d'aquell cos jove, que ràpidament començà a descompondre's…, tots tres coincidírem en això: que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, com a bon cristià, acabava de coronar.