Llistat de punts

De la mateixa manera que molts es presenten a la coŀlocació de «primeres pedres», sense preocupar-se de si s’acabarà després l’obra llavors iniciada, els pecadors s’enganyen amb les «últimes vegades».

Quan es tracta de «tallar», no te n’oblidis, l’«última vegada» ha de ser l’anterior, la que ja ha passat.

Aquell confessor, una mica rude, però experimentat, va contenir els desvaris d’una ànima i els va ajustar a l’ordre, amb aquesta afirmació: «Ara vas per camins de vaques; després, ja et conformaràs a anar pels de cabres; i en acabat..., sempre com un animal, que no sap mirar al cel.»

Tu deus ser... això, el que ets: un animalet. ―Però m’has de reconèixer que altres són íntegres i castos. ¡Ah!, i no t’irritis després, quan no comptin amb tu o quan t’ignorin: ells i elles organitzen els seus plans humans amb persones que tenen ànima i cos..., no amb animals.

Ni són més homes, ni són més dones, pel fet de portar aquella vida desordenada.

Es veu que, els qui raonen així, posen el seu ideal de persona en les meretrius, en els invertits, en els degenerats..., en els qui tenen el cor podrit i no podran entrar en el Regne del Cel.²

¿Quina pau pots tenir si et deixes arrossegar ―contra les «estrebades» de la gràcia― per aquestes passions, que ni tan sols intentes dominar?

El Cel empeny cap amunt; tu ―¡només tu: no busquis excuses!―, cap avall... ―I d’aquesta manera t’esquinces.