Llistat de punts

El Senyor, ¿em tornarà a encendre l’ànima?... ―T’asseguren que sí el cap i la força profunda d’un desig llunyà, que potser serà esperança... ―En canvi, el cor i la voluntat ―d’un en sobra, de l’altra en falta― ho tenyeixen tot d’una melangia paralitzadora i erta, com una ganyota, com una burla amarga.

Escolta la promesa de l’Esperit Sant: «D’aquí a un temps brevíssim, vindrà Aquell que ha de venir i no tardarà. Mentrestant el meu just viurà de fe.»

Mira quin conjunt de raonats desenraonaments et presenta l’enemic, perquè deixis estar l’oració: «no tinc temps» ―quan el perds contínuament―, «això no és per a mi», «jo tinc el cor eixut»...

L’oració no és un problema de parlar o de sentir, sinó d’estimar. I s’estima, esforçant-se per intentar dir alguna cosa al Senyor, encara que no es digui res.

Quan et vegis amb el cor eixut, sense saber què dir, recorre amb confiança a la Verge Maria. Digues-li: Mare meva Immaculada, intercedeix per mi.

Si la invoques amb fe, Ella et farà experimentar ―enmig d’aquesta sequedat― la proximitat de Déu.

Quan ens trobem a les fosques, encegada i inquieta l’ànima, hem de fer cap, com Bartimeu, a , crida, insisteix amb més força, «Domine, ut videam!» ―¡Senyor, que hi vegi!... I es farà el dia per als teus ulls, i podràs gaudir amb la lluminària que Ell et concedirà.