Pròleg de l’autor

Medita pausadament aquestes consideracions.

Són coses que et dic a cau d’orella,

en confidència d’amic, de germà,

de pare.

I aquestes confidències les escolta Déu.

No et diré res de nou.

Remouré en els teus records,

per tal que s’alci algun pensament que et fereixi:

i així milloris la teva vida

i entris per camins d’oració

i d’Amor.

I arribis a ser una ànima de criteri.