No desitgis res per a tu, ni bo ni dolent: que vulguis només, per a tu, el que Déu vulgui.

Sigui el que sigui, venint de la seva mà, de Déu, per dolent que sembli als ulls dels homes, amb l’ajut del Senyor, a tu et semblarà bo, ¡i molt bo!, i diràs, sempre amb un convenciment més gran: «Et in tribulatione mea dilatasti me..., et calix tuus inebrians, quam praeclarus est!» —he gaudit en la tribulació..., ¡que meravellós és el teu calze, que embriaga tot el meu ésser!