Pateixes molt, perquè veus que no estàs a l’altura. Voldries fer més i amb una eficàcia més gran, però sovint actues totalment atabalat, o no t’hi atreveixes.

«Contra spem, in spem!» ―viu d’esperança segura, contra tota esperança. Recolza’t en aquesta roca ferma que et salvarà i t’empenyerà. És una virtut teologal, ¡estupenda!, que t’animarà a avançar, sense por de passar de la ratlla, i t’impedirà d’aturar-te.

―¡No em miris així!: ¡sí!, cultivar l’esperança vol dir enrobustir la voluntat.