Voluntat

Per tirar endavant, en la vida interior i en l’apostolat, no és la devoció sensible el que cal; sinó la disposició decidida i generosa, de la voluntat, als requeriments divins.

Sense el Senyor no podràs fer cap passa segura. ―Aquesta certesa que necessites la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d’alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i costerut.

Mira la gran diferència que hi ha entre la manera d’obrar natural i primera comença bé, i acaba després afluixant. La segona comença igualment bé..., però després s’esforça per continuar encara més bé.

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. ―Però... ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!

Tot contemplant aquella alegria davant la feina dura, va demanar l’amic: Però, ¿es fan totes aquestes tasques per entusiasme? ―I li van respondre amb goig i serenitat: «¿Per entusiasme?..., ¡ens hauríem lluït!»; «per Dominum nostrum Iesum Christum!» ―¡per nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

El món necessita que desvetllem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, perquè no es malbaratin tantes energies.

Potser a tu també et farà servei aquella indústria sobrenatural ―delicadesa de voluntari amor― que es repetia una ànima molt de Déu, davant les diverses exigències: «Ja és hora que et decideixis, de debò, a fer alguna cosa que valgui la pena.»

¿Quina perfecció cristiana pretens assolir, si fas sempre el teu caprici, «allò que t’agrada»...? Tots els teus defectes, no combatuts, donaran un lògic fruit constant de males obres. I la teva voluntat ―que no estarà temperada en una lluita perseverant― no et servirà de res, quan arribi una ocasió difícil.

La façana és d’energia i fermesa. ―Però, ¡quanta fluixesa i falta de voluntat per dins!

―Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

«En conec algunes i alguns que no tenen esma ni per demanar socors», em dius disgustat i afligit. ―No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partida de la seva conversió. A més, si fas memòria, t’adonaràs que a tu també et van allargar la mà.

La gent flongeta, la que es queixa de mil petiteses ridícules, és la que no sap sacrificar-se en aquestes menuderies diàries per Jesús..., i molt menys pels altres.

¡Quina vergonya si el teu capteniment ―¡tan dur, tan exigent amb els altres!― peca d’aquesta flongesa en el teu deure quotidià!

Pateixes molt, perquè veus que no estàs a l’altura. Voldries fer més i amb una eficàcia més gran, però sovint actues totalment atabalat, o no t’hi atreveixes.

«Contra spem, in spem!» ―viu d’esperança segura, contra tota esperança. Recolza’t en aquesta roca ferma que et salvarà i t’empenyerà. És una virtut teologal, ¡estupenda!, que t’animarà a avançar, sense por de passar de la ratlla, i t’impedirà d’aturar-te.

―¡No em miris així!: ¡sí!, cultivar l’esperança vol dir enrobustir la voluntat.

Quan la teva voluntat defalleixi davant la feina habitual, recorda una vegada més aquella consideració: «L’estudi, el treball, és part essencial del meu camí. El descrèdit professional ―conseqüència de la mandra― anuŀlaria o faria impossible la meva comesa de cristià. Necessito ―és el que vol Déu― l’ascendent del prestigi professional, per atraure i ajudar els altres.»

―No ho dubtis: si deixes estar la teva tasca, ¡t’apartes ―i apartes altra gent― dels plans divins!

T’espantava el camí dels fills de Déu perquè, en nom del Senyor, t’urgien a complir, a negar-te, a sortir de la teva torre de marfil. Et vas excusar..., i et confesso que no m’estranya gens aquesta càrrega, que et pesa: un munt de complexos i recargolaments, d’afectacions i escrúpols, que et deixa inútil.

No t’enfadis si et dic que t’has portat amb menys enteresa ―com si fossis pitjor o inferior― que la gent depravada, pregonera audaç del mal.

«Surge et ambula!» ―alça’t i camina, ¡decideix-te!, ¡encara pots alliberar-te d’aquest farcell nefast si, amb la gràcia de Déu, escoltes el que Ell demana i, sobretot, si el secundes plenament i de bon grat!

És bo que et roseguin l’ànima aquestes impaciències. ―Però no tinguis presses; Déu vol i compta amb la teva decisió de preparar-te seriosament, durant els anys o mesos necessaris. ―No li faltava raó a aquell emperador: «El temps i jo contra dos més.»

Així definia la gelosia o l’enveja un home recte: «Molt mala voluntat deuen tenir, per enterbolir una aigua tan clara.»

¿Que si has de mantenir-te silenciós i inactiu?... ―Davant l’agressió injusta a la llei justa, ¡no!

Cada dia et vas «engrescant» més... ―Es coneix en aquesta seguretat i en aquest aplom formidable, que et dona el fet de saber-te treballant per Crist.

―Ja ho ha proclamat l’Escriptura santa: «Vir fidelis, multum laudabitur» ―l’home fidel, de tothom mereix lloances.

Mai no t’havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d’amor i de despreniment, de seguretat i d’inseguretat: perquè no et refies gens de tu, i del tot de Déu.

¿Has vist com s’embassen les aigües als pantans, per als temps de sequera?... De la mateixa manera, per aconseguir aquesta igualtat de caràcter que necessites en el temps de dificultat, has d’embassar l’alegria, les raons clares i les llums que Déu t’envia.

En extingir-se les flamarades del primer entusiasme, avançar a les fosques es torna penós. ―Però aquest progrés, que costa, és el més ferm. I després, quan menys t’ho esperis, cessarà la foscor i tornaran l’entusiasme i el foc. ¡Persevera!

Déu ens vol, als seus fills, com a forces d’ofensiva. ―No podem estar-nos a l’expectativa: el que ens toca és lluitar, allà on ens trobem, com un exèrcit en ordre de batalla.

No es tracta de fer les teves obligacions apressadament, sinó de portar-les a terme sense pausa, al pas de Déu.

No et falta el tracte agradable de conversador inteŀligent... Però també ets molt apàtic. ―«Si no em busquen...», t’excuses.

―Si no canvies ―puntualitzo― i no vas a trobar els qui t’esperen, no podràs ser mai un apòstol eficaç.

Tres punts importantíssims per arrossegar les ànimes al Senyor: que t’oblidis de tu, i pensis només en la glòria del teu Pare Déu; que sotmetis filialment la teva voluntat a del Cel, com et va ensenyar Jesucrist; que secundis dòcilment les llums de l’Esperit Sant.

Tres dies, amb les nits, busca Maria el Fill que s’ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús no coneix tampoc descans.