T’espantava el camí dels fills de Déu perquè, en nom del Senyor, t’urgien a complir, a negar-te, a sortir de la teva torre de marfil. Et vas excusar..., i et confesso que no m’estranya gens aquesta càrrega, que et pesa: un munt de complexos i recargolaments, d’afectacions i escrúpols, que et deixa inútil.

No t’enfadis si et dic que t’has portat amb menys enteresa ―com si fossis pitjor o inferior― que la gent depravada, pregonera audaç del mal.

«Surge et ambula!» ―alça’t i camina, ¡decideix-te!, ¡encara pots alliberar-te d’aquest farcell nefast si, amb la gràcia de Déu, escoltes el que Ell demana i, sobretot, si el secundes plenament i de bon grat!