Llistat de punts

No tinguis por, ni t’espantis, ni et sorprenguis, ni et deixis endur per una falsa prudència.

La crida a fer la Voluntat de Déu —també la vocació— ve de sobte, com la dels Apòstols: trobar Crist i seguir la seva crida...

—No va dubtar ningú: conèixer Crist i seguir-lo va ser tot plegat una mateixa cosa.

¡Viu al costat de Crist!: has de ser, a l’Evangeli, un personatge més, que conviu amb Pere, amb Joan, amb Andreu..., perquè Crist també viu ara: «Iesus Christus, heri et hodie, ipse et in saecula!» —¡Jesucrist viu!, avui com ahir: és el mateix, pels segles dels segles.

Si alguna cosa no va d’acord amb l’esperit de Déu, ¡deixa-la estar de seguida!

Pensa en els Apòstols: ells no valien res, però en el nom del Senyor fan miracles. Només Judes, que potser també va fer miracles, es descaminà perquè va apartar-se voluntàriament de Crist, perquè no va posar fi, violentament i valentament, a tot allò que no anava d’acord amb l’esperit de Déu.

Els primers Apòstols, quan el Senyor els va cridar, eren al costat de la barca vella i de les xarxes malmeses, recosint-les. El Senyor els va dir que el seguissin; i ells, «statim» —a l’instant, «relictis omnibus» —deixant totes les coses, ¡tot!, el van seguir...

I s’esdevé algunes vegades que nosaltres —que volem imitar-los— no acabem d’abandonar-ho tot, i ens queda una afecció al cor, un error en la nostra vida, que no volem tallar, per oferir-lo al Senyor.

—¿Faràs l’examen del teu cor ben a fons? —No hi ha de quedar res, allí, que no sigui d’Ell; si no, no l’estimem bé, ni tu ni jo.

També els primers Dotze eren estrangers en les terres que evangelitzaven, i topaven amb gent que construïa el món sobre bases diametralment oposades a la doctrina de Crist.

—Mira: per damunt d’aquestes circumstàncies adverses, se sabien dipositaris del missatge diví de la Redempció. I clama l’Apòstol: «¡Dissortat de mi si no el predicava!».