Llistat de punts

Amb la gràcia de Déu, tu has d’abordar i fer l’impossible..., perquè el possible el fa qualsevol.

Aparta de tu aquesta prudència humana que et fa tan previsor, ¡perdona’m!, tan covard.

—¡No siguem persones de via estreta, homes o dones menors d’edat, curts de vista, sense horitzó sobrenatural...! ¿Que treballem per nosaltres? ¡No!

Doncs, aleshores, diguem sense por: Jesús de la meva ànima, treballem per Tu, i... ¿ens negaràs els mitjans materials? Bé saps com en som, de mesquins; tanmateix, jo no em comportaria així amb un criat que em servís...

Per això, esperem, estem segurs que ens donaràs el que ens cal per servir-te.

La solució és estimar. Sant Joan Apòstol escriu unes paraules que a mi em colpeixen molt: «Qui autem timet, non est perfectus in caritate». Jo ho tradueixo així, quasi al peu de la lletra: el qui té por, no sap estimar.

—Doncs tu, que tens amor i saps estimar, ¡no pots tenir por de res! —¡Endavant!

Jesús ha mort. És un cadàver. Aquelles dones santes no n’esperaven res. Havien vist com l’havien maltractat i com l’havien crucificat: ¡que present que tenien la violència d’aquella Passió soferta!

Sabien també que els soldats vigilaven l’indret, sabien que el sepulcre era completament tancat: ¿qui ens traurà la pedra de l’entrada?, es demanaven, perquè era una llosa enorme. No obstant això..., malgrat tot, elles hi van per estar amb Ell.

Mira, les dificultats —grans i petites— es veuen de seguida..., però, si hi ha amor, no fas cabal d’aquells obstacles, i actues amb audàcia, amb decisió, amb valentia: ¿no has de confessar que et fa vergonya contemplar l’empenta, la intrepidesa i la valentia d’aquestes dones?

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l’edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t’he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu cal cremar-ho tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si fa falta.

Amb sentit de profunda humilitat —forts en el nom del nostre Déu i no, com diu el Salm, «en els recursos dels nostres carros de combat i dels nostres cavalls»—, hem de procurar, sense respectes humans, que no hi hagi racons de la societat en els quals no es conegui Crist.

Defensa la veritat, amb caritat i amb fermesa, quan es parla de les coses de Déu. Practica el sant desvergonyiment de denunciar els errors, que de vegades són petites insídies; d’altres, odioses raons o descarades ignoràncies; i, normalment, manifestació de la impotència dels homes, que no poden tolerar la fecunditat de la paraula de Déu.