Llistat de punts

Estima i busca l’ajuda de qui et mena l’ànima. En la direcció espiritual, posa al descobert el cor, del tot —¡podrit, si fos podrit!—, amb sinceritat, amb ganes de guarir-te; si no, la podridura no desapareixerà mai.

Si recorres a una persona que només pot netejar superficialment la ferida..., ets un covard, perquè en el fons vols amagar la veritat, fent-te mal a tu mateix.

No tinguis mai por de dir la veritat, sense oblidar que algunes vegades és millor callar, per caritat amb el proïsme. Però no callis mai per desídia, per comoditat o per covardia.

Hi ha una sola malaltia mortal, un sol error funest: conformar-se amb la derrota, no saber lluitar amb esperit de fills de Déu. Si manca aquest esforç personal, l’ànima es paralitza i jau sola, incapaç de donar fruits...

—Amb aquesta covardia, la criatura obliga el Senyor a pronunciar les paraules que Ell va sentir del paralític, a la piscina probàtica: «Hominem non habeo!» —¡no tinc cap home!

—¡Quina vergonya si Jesús no trobés en tu l’home, la dona, que espera!

Aparta de tu aquesta prudència humana que et fa tan previsor, ¡perdona’m!, tan covard.

—¡No siguem persones de via estreta, homes o dones menors d’edat, curts de vista, sense horitzó sobrenatural...! ¿Que treballem per nosaltres? ¡No!

Doncs, aleshores, diguem sense por: Jesús de la meva ànima, treballem per Tu, i... ¿ens negaràs els mitjans materials? Bé saps com en som, de mesquins; tanmateix, jo no em comportaria així amb un criat que em servís...

Per això, esperem, estem segurs que ens donaràs el que ens cal per servir-te.

Morir és una cosa bona. ¿Com pot ser que hi hagi qui té fe i que, alhora, tingui por de la mort?... Però mentre el Senyor et vulgui mantenir a la terra, morir, per a tu, és una covardia. Viure, viure i patir i treballar per Amor: això és el que et toca.