Llistat de punts

Qui deixa de lluitar causa un mal a l’Església, a la seva empresa sobrenatural, als seus germans, a totes les ànimes.

—Examina’t: ¿no pots posar més vibració d’amor a Déu, en la batalla espiritual? —Jo prego per tu... i per tots. Fes tu el mateix.

Em deies: «Em veig, no solament incapaç d’anar endavant pel camí, sinó incapaç de salvar-me —¡pobra ànima meva!—, sense un miracle de la gràcia. Estic fred i —pitjor— com indiferent: igual com si fos un espectador “del meu cas”, a qui no importés gens el que contempla. ¿Seran estèrils aquests dies?

I, tanmateix, la meva Mare és la meva Mare, i Jesús és —¿m’hi atreveixo?— ¡el meu Jesús! I hi ha ànimes santes, ara mateix, que preguen per mi».

—Continua caminant agafat a la mà de la teva Mare, et vaig replicar, i «atreveix-te» a dir-li a Jesús que és teu. Per la seva bondat, Ell et posarà llums clares dins l’ànima.

Quina bonica oració, perquè la repeteixis sovint, la d’aquell amic que pregava per un capellà empresonat per odi a la religió: «Déu meu, consola’l, perquè pateix persecució per Tu. ¡Quants pateixen, perquè et serveixen!».

—¡Quina alegria que dona la Comunió dels Sants!

La labor de la nostra santificació personal repercuteix en la santedat de tantes ànimes i en la de l’Església de Déu.

Damunt teu recau —malgrat les teves passions— la responsabilitat de la santedat, de la vida cristiana dels altres, de l’eficàcia de la resta.

Tu no ets una peça aïllada. Si t’atures, ¡quants en pots frenar o perjudicar!

Recorda amb constància que tu coŀlabores en la formació espiritual i humana dels qui t’envolten, i de totes les ànimes —fins aquí arriba la beneïda Comunió dels Sants—, en qualsevol moment: quan treballes i quan reposes; quan se’t veu alegre o amoïnat; quan en la teva tasca o enmig del carrer fas la teva oració de fill de Déu, i transcendeix a l’exterior la pau de la teva ànima; quan es coneix que has patit —que has plorat—, i somrius.