Llistat de punts

Amb serenitat, sense escrúpols, has de pensar en la teva vida, i demanar perdó, i fer el propòsit ferm, concret i ben determinat, de millorar en aquest punt i en aquell altre: en aquest detall que et costa, i en aquell que habitualment no compleixes com cal, i ho saps.

Si has comès un error, gran o petit, ¡torna corrents a Déu!

—Assaboreix les paraules del salm: «Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies» —el Senyor no menysprearà ni es desentendrà mai d’un cor contrit i humiliat.

La humilitat porta, cada ànima, a no desanimar-se amb les pròpies errades.

—La vertadera humilitat porta... ¡a demanar perdó!

Alimenta dins l’ànima l’afany de reparació, per aconseguir cada dia una contrició més gran.

Petició confiada de fill petit: voldria una compunció com la que tenien, Senyor, els qui més t’hagin sabut agradar.

La vida espiritual és —ho repeteixo carregosament, a propòsit— un continu començar i recomençar.

—¿Recomençar? ¡Sí!: cada cop que fas un acte de contrició —i cada dia n’hauríem de fer molts—, recomences, perquè dones a Déu un nou amor.

Escrivia aquell amic nostre: «Moltes vegades vaig demanar perdó al Senyor pels grandíssims pecats meus; li vaig dir que l’estimava, besant el Santcrist, i li vaig donar les gràcies per les seves providències paternals d’aquells dies. Em vaig sorprendre, com fa anys, dient —sense adonar-me’n fins després—: “Dei perfecta sunt opera” —totes les obres de Déu són perfectes. Alhora em va quedar la seguretat plena, sense cap mena de dubte, que aquesta és la resposta del meu Déu a la seva criatura pecadora, però amant. ¡Tot ho espero d’Ell! ¡¡Beneït sigui!!».

Em vaig afanyar a respondre-li: «El Senyor sempre es comporta com un bon Pare, i ens ofereix contínues proves del seu Amor: posa-hi tota l’esperança..., i continua lluitant».

Tot i que ens pesi —i demano a Déu que ens augmenti aquest dolor—, tu i jo no som aliens a la mort de Crist, perquè els pecats dels homes van ser les martellades, que el van cosir amb aquells claus a la fusta.