Llistat de punts

En aquests moments de violència, de sexualitat brutal, salvatge, hem de ser rebels. Tu i jo som rebels: no ens dona la gana de deixar-nos endur per aquests corrents, i ser unes bèsties.

Volem portar-nos com a fills de Déu, com a homes o dones que tracten el seu Pare, que està en el Cel i vol ser molt a la vora —¡a dins!— de cadascun de nosaltres.

Quan estimis de veritat la Voluntat de Déu, no deixaràs de veure, fins en els moments de trepidació més gran, que el nostre Pare del Cel és sempre a prop, molt a prop, al teu costat, amb el seu Amor etern, amb el seu afecte infinit.

Tenir por d’alguna cosa o d’algú, però especialment de qui dirigeix la nostra ànima, és impropi d’un fill de Déu.

Al portar-te a l’Església, el Senyor t’ha posat dins l’ànima un segell indeleble, per mitjà del Baptisme: ets fill de Déu. —No te n’oblidis.

Dona-li moltes gràcies a Jesús, perquè per Ell, amb Ell i en Ell, tu et pots anomenar fill de Déu.

Descansa en la filiació divina. Déu és un Pare —¡el teu Pare!— ple de tendresa, d’infinit amor.

—Digues-li Pare moltes vegades, i confia-li —a soles— que l’estimes, ¡que te l’estimes moltíssim!: que sents l’orgull i la força de ser fill seu.

L’alegria és conseqüència necessària de la filiació divina, de saber-nos estimats amb predilecció pel nostre Pare Déu, que ens acull, ens ajuda i ens perdona.

—Recorda-ho bé i sempre: encara que alguna vegada sembli que tot s’enfonsa, ¡no s’enfonsa res!, perquè Déu no perd batalles.

La mostra més gran d’agraïment a Déu és estimar apassionadament la nostra condició de fills seus.

Tingues aquesta seguretat: el desig —¡amb obres!— de comportar-te com a bon fill de Déu dona joventut, serenor, alegria i pau permanents.

No pots comportar-te com un nen entremaliat o com un boig.

—Has de ser persona ferma, fill de Déu; serè en el treball professional i en la vida de relació, amb una presència del Senyor que et faci estar amb perfecció, fins en els més petits detalls.

La devoció a la Verge Maria, en les ànimes cristianes, desperta l’impuls sobrenatural per actuar com a «domestici Dei» —com a membres de la família de Déu.

¿Penes?, ¿contradiccions per aquell fet o l’altre?... ¿Que no veus que ho vol el teu Pare-Déu..., i Ell és bo..., i Ell t’estima —¡a tu sol!— més que totes les mares juntes del món poden estimar els seus fills?