Llistat de punts

D’acord, has actuat malament per feblesa. —Però no entenc com és que no reacciones amb clara consciència: no pots fer coses dolentes, i dir —o pensar— que són santes, o que no tenen importància.

Si jo fos leprós, la meva mare m’abraçaria. Sense pors ni dubtes de cap mena, em besaria les nafres.

—Doncs, ¿i la Verge santíssima? En sentir que tenim lepra, que estem llagats, hem de cridar: ¡Mare! I la protecció de la nostra Mare és com un bes a les ferides, que ens aconsegueix la curació.

Quan hagis caigut, o estiguis aclaparat per la càrrega de les teves misèries, repeteix amb segura esperança: Senyor, mira que estic malalt; Senyor, Tu, que per amor has mort a la Creu per mi, vine a guarir-me.

Confia, hi torno: persevera clamant al seu Cor amantíssim. Com als leprosos de l’Evangeli, et donarà la salut.

Així discorria la teva oració: «Em pesen les misèries meves, però no m’aclaparen perquè soc fill de Déu. Expiar. Estimar... I —afegies— vull servir-me de la meva feblesa, com sant Pau, convençut que el Senyor no abandona els qui en Ell confien».

—Continua així, et vaig confirmar, perquè —amb la gràcia de Déu— podràs, i superaràs les teves misèries i les teves petiteses.

Em dius, contrit: «¡Quanta misèria veig dins meu! Em trobo, tal és la ineptitud meva i tal el bagatge de les meves concupiscències, com si no hagués fet mai res per acostar-me a Déu. Començar, començar: ¡oh, Senyor, sempre en els començaments! Procuraré, però, empènyer amb tota la meva ànima en cada jornada».

—Que Ell beneeixi aquests afanys teus.