Llistat de punts

No t’espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors..., ¡i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Sorprèn-te davant la bondat de Déu, perquè Crist vol viure en tu..., també quan perceps tot el pes de la pobra misèria, d’aquesta pobra carn, d’aquesta vilesa, d’aquest pobre fang.

—Sí, també llavors, tingues present aquesta crida de Déu: Jesucrist, que és Déu, que és Home, m’entén i m’atén perquè és el meu Germà i el meu Amic.

Vius content, molt feliç, per bé que a vegades notis la urpada de la tristor, i fins i tot palpis quasi habitualment un pòsit real de pena.

—Poden coexistir, aquesta alegria i aquesta amargor, cadascuna en el seu «home»: la primera, en el nou; l’altra, en el vell.

La humilitat neix com a fruit de conèixer Déu i de conèixer-se un mateix.

Senyor, et demano un regal: Amor..., un Amor que em deixi net. —I encara un altre regal: coneixement propi, per omplir-me d’humilitat.

Són sants els qui lluiten fins al final de la seva vida: els qui sempre se saben aixecar després de cada ensopegada, de cada caiguda, per prosseguir coratjosament el camí amb humilitat, amb amor, amb esperança.

Si els errors teus et fan més humil, si et porten a buscar amb més força l’agafador de la mà divina, són camí de santedat: «Felix culpa!» —¡beneïda culpa!, canta l’Església.

Sembla mentida que un home com tu —que et saps no res, dius— gosi posar obstacles a la gràcia de Déu.

És això el que fas amb la teva falsa humilitat, amb la teva «objectivitat», amb el teu pessimisme.

La fe vertadera es descobreix per la humilitat.

«Dicebat enim intra se» —deia aquella pobrissona dona dintre seu: «si tetigero tantum vestimentum eius, salva ero» —només tocant la vora de la seva vestidura, em guariré.

¡Quina humilitat la seva, fruit i senyal de la seva fe!

Imita la Verge santa: només el reconeixement cabal del nostre no res pot fer-nos preciosos als ulls del Creador.

No assolirem mai l’autèntica alegria sobrenatural i humana, el «veritable» bon humor, si no imitem «de veritat» Jesús; si no som, com Ell, humils.

¿Ets capaç de passar per aquelles humiliacions, que et demana Déu, en coses que no tenen importància, que no enfosqueixen la veritat? —¿No?: ¡aleshores no estimes la virtut de la humilitat!