Llistat de punts

Et vaig entendre bé, quan concloïes: decididament no arribo quasi ni a ruc..., al ruc que fou el tron de Jesús per entrar a Jerusalem: em quedo enmig del muntonet vil de draps bruts, que menysprea el drapaire més pobre.

Però et vaig comentar: amb tot, el Senyor t’ha elegit i vol que siguis instrument seu. Per això, el fet —real— de veure’t tan miserable, ha de convertir-se en una raó més, per agrair a Déu la seva crida.

Els homes, quan volen fer alguna feina, procuren usar els mitjans adients.

Si jo hagués viscut fa segles, hauria utilitzat una ploma d’au per escriure; ara faig servir una ploma estilogràfica.

Déu, en canvi, quan desitja portar a terme alguna obra, tria mitjans desproporcionats, perquè es noti —¡quantes vegades m’ho deus haver sentit!— que l’obra és seva.

Per això, tu i jo, que coneixem el pes enorme de les nostres misèries, hem de dir-li al Senyor: encara que sigui miserable, no deixo de comprendre que soc instrument diví en les teves mans.

Déu té sobre nosaltres, fills seus, un dret especial: el dret que corresponguem al seu amor, malgrat els nostres errors personals. —Aquest convenciment, al mateix temps que ens imposa una responsabilitat, de la qual no ens podem escapar, ens dona una seguretat plena: som instruments en les mans de Déu, amb els quals Ell compta cada dia i, per això, cada dia, ens esforcem a servir-lo.

El Senyor espera que els instruments facin el que sigui possible per estar ben a punt: i tu has de procurar que no falti mai aquesta bona disposició teva.

¡Poder de fer miracles!: quantes ànimes mortes, i fins i tot podrides, ressuscitaràs, si permets que Crist actuï en tu.

En aquells temps, narren els Evangelis, passava el Senyor, i ells, els malalts, el cridaven i el buscaven. També ara passa Crist amb la teva vida cristiana i, si li fas costat, quants el coneixeran, el cridaran, li demanaran ajuda i se’ls obriran els ulls a les llums meravelloses de la gràcia.

T’entestes a anar a la teva, i la labor que fas resulta estèril.

Obeeix, sigues dòcil: ja que de la mateixa manera que és necessari posar cada roda d’una màquina en el seu lloc (en cas contrari, s’atura, o se’n deformen les peces; i, sens dubte, no produeix, o el rendiment que té és molt escàs), així també un home o una dona, fora del seu camp d’acció, més aviat seran una nosa que no pas un instrument d’apostolat.

L’apòstol no té cap més fi que deixar actuar el Senyor, fer-se disponible.

També els primers Dotze eren estrangers en les terres que evangelitzaven, i topaven amb gent que construïa el món sobre bases diametralment oposades a la doctrina de Crist.

—Mira: per damunt d’aquestes circumstàncies adverses, se sabien dipositaris del missatge diví de la Redempció. I clama l’Apòstol: «¡Dissortat de mi si no el predicava!».

No ens podem atribuir mai el poder de Jesús, que passa entre nosaltres. El Senyor passa, i transforma les ànimes, quan ens posem tots a la vora d’Ell, amb un sol cor, amb un sol esperit, amb un sol desig de ser bons cristians; però és Ell, no tu, ni jo. ¡És Crist que passa!

—I a més, es queda dins dels nostres cors —¡dins del teu i del meu!—, i en els nostres sagraris.

—És Jesús que passa, i Jesús que es queda. Roman dins teu, dins cada un de vosaltres i dins meu.

Em vas confiar que, en la teva oració, obries el cor al Senyor amb les paraules següents: «Considero les meves misèries, que sembla que augmenten, malgrat les teves gràcies, sens dubte per la falta de correspondència meva. Conec la mancança en mi de tota preparació, per a l’empresa que demanes. I, quan llegeixo als diaris que tants i tants homes de prestigi, de talent i de diners parlen i escriuen i organitzen per defensar el teu regnat..., em miro a mi mateix i em trobo tan ningú, tan ignorant i tan pobre, en una paraula, tan petit..., que m’ompliria de confusió i de vergonya si no sabés que Tu m’estimes així. ¡Oh, Jesús! D’altra banda, saps bé com he posat, de molt bon grat, als teus peus, la meva ambició... Fe i Amor: Amar, Creure, Patir. En això sí que vull ser ric i savi, però no pas més savi ni més ric que el que Tu, en la teva Misericòrdia sense límits, hagis disposat: perquè tot el meu prestigi i honor l’haig de posar a complir fidelment la teva justíssima i amabilíssima Voluntat».

—No et quedis només en aquests bons desigs, et vaig aconsellar.

Déu necessita dones i homes segurs, ferms, que puguin ser un suport.

Parla-li pausadament: bon Jesús, si haig de ser apòstol —apòstol d’apòstols— cal que em facis molt humil.

Que em conegui: que em conegui i que et conegui.

—Així no perdré mai de vista el meu no res.