Llistat de punts

No deixaré d’insistir-te, perquè se’t gravi bé a l’ànima: ¡pietat!, ¡pietat!, ¡pietat!, ja que, si faltes a la caritat, serà per una escarransida vida interior: no per tenir mal caràcter.

Si ets bon fill de Déu, de la mateixa manera que un menut requereix la presència dels pares quan s’aixeca i quan se’n va a dormir, el teu primer pensament i l’últim de cada dia seran per a Ell.

Has de ser constant i exigent en les teves normes de pietat, també quan estàs cansat o se’t fan àrides. ¡Persevera! Aquests moments són com els pals alts, pintats de vermell, que en les carreteres de muntanya, quan arriba la neu, serveixen de punt de referència i assenyalen, ¡sempre!, on és el camí segur.

Esforça’t per respondre, en cada instant, a allò que et demana Déu: tingues voluntat d’estimar-lo amb obres. —Amb obres petites, però sense deixar-ne ni una.

La vida interior s’enrobusteix per la lluita en les pràctiques diàries de pietat, que has de complir —més: ¡que has de viure!— amorosament, perquè el nostre camí de fills de Déu és d’Amor.

Busca Déu en el fons del teu cor net, pur; en el fons de l’ànima quan li ets fidel, ¡i no perdis mai aquesta intimitat!

—I, si alguna vegada no saps com parlar-li, ni què dir, o no t’atreveixes a buscar Jesús dins teu, recorre a Maria, «tota pulchra» —tota pura, meravellosa—, per confiar-li: Senyora, Mare nostra, el Senyor ha volgut que fossis tu, amb les teves mans, qui cuidés Déu: ¡ensenya’m —ensenya’ns a tots— a tractar el teu Fill!

Inculqueu en les ànimes l’heroisme de fer amb perfecció les petites coses de cada dia: com si de cada una d’aquestes accions depengués la salvació del món.

Amb la teva vida de pietat, aprendràs a practicar les virtuts pròpies de la teva condició de fill de Déu, de cristià.

—I juntament amb aquestes virtuts, adquiriràs tota aquella gamma de valors espirituals, que semblen petits i són grans; pedres precioses que brillen, que hem de recollir pel camí, per portar-les als peus del Tron de Déu, en servei dels homes: la senzillesa, l’alegria, la lleialtat, la pau, les renúncies menudes, els serveis que passen desapercebuts, el fidel compliment del deure, l’amabilitat...

No et limitis a parlar al Paràclit, ¡escolta’l!

En la teva oració, considera que la vida d’infància, en fer-te descobrir amb fondària que ets fill de Déu, et va omplir d’amor filial al Pare; pensa que, abans, has anat per Maria a Jesús, a qui adores com a amic, com a germà, com a amant seu que ets...

Després, en rebre aquest consell, has entès que, fins ara, sabies que l’Esperit Sant habitava dins la teva ànima, per santificar-la..., però no havies «entès» aquesta veritat de la seva presència. Ha calgut aquest suggeriment: ara sents l’Amor dintre teu; i vols tractar-lo, ser el seu amic, el seu confident..., facilitar-li la feina de polir, d’arrencar, d’encendre...

¡No ho sabré fer!, pensaves. —Escolta’l, t’insisteixo. Ell et donarà forces, Ell ho farà tot, si tu vols..., ¡que sí que vols!

—Resa-li: Diví Hoste, Mestre, Llum, Guia, Amor: que sàpiga festejar-te, i escoltar les teves lliçons, i encendre’m, i seguir-te i estimar-te.

Per atansar-te a Déu, per volar fins a Déu, necessites les ales fermes i generoses de l’Oració i de l’Expiació.

Per evitar la rutina en les oracions vocals, procura recitar-les amb el mateix amor amb què parla per primera vegada l’enamorat..., i com si fos l’última oportunitat de poder-te adreçar al Senyor.

Si estàs orgullós de ser fill de santa Maria, pregunta’t: ¿quantes manifestacions de devoció a la Mare de Déu tinc durant la jornada, del matí a la nit?