Llistat de punts

No confonguis la serenitat amb la mandra, amb l’abandonament, amb el retard en les decisions o en l’estudi dels assumptes.

La serenitat es complementa sempre amb la diligència, virtut necessària per considerar i resoldre, sense demora, les qüestions pendents.

¿Planificar-ho tot? —¡Tot!, m’has dit. —D’acord; cal exercitar la prudència, però tingues en compte que les empreses humanes, àrdues o ordinàries, conserven sempre un marge d’imprevistos..., i que un cristià, a més a més, no ha de barrar el pas a l’esperança, ni prescindir de la Providència divina.

¡Que sentis sempre i en tot amb l’Església! —Adquireix, per això, la formació espiritual i doctrinal necessària, que et faci persona de recte criteri en les teves opcions temporals, amatent i humil per rectificar, quan t’adonis que t’equivoques.

—La noble rectificació dels errors personals és una manera, molt humana i molt sobrenatural, d’exercitar la personal llibertat.

No és possible comentar fets o doctrines sense referir-se a persones..., a les quals no jutges: «Qui iudicat Dominus est» —és Déu qui judica.

—No t’amoïnis, doncs, si alguna vegada topes amb un interlocutor sense recta consciència, que —per mala fe o per falta de criteri— qualifica les teves paraules de murmuració.