Llistat de punts

Estic segur que Ell va acollir la teva súplica humil i encesa: ¡Oh, Déu meu!, no em fa res el «què diran»: perdó, per la meva vida infame: ¡que jo sigui sant!... Però només per a Tu.

Quan vegis que la glòria de Déu i el bé de l’Església exigeixen que parlis, no callis.

—Pensa-hi: ¿qui no seria valent de cara a Déu, amb l’eternitat per davant? No hi ha res a perdre i, en canvi, sí molt a guanyar. Llavors, ¿per què no t’hi atreveixes?

No som bons germans dels nostres germans els homes, si no estem disposats a mantenir una recta conducta, encara que els qui ens envoltin interpretin malament la nostra actuació, i reaccionin d’una manera desagradable.

Fomenta les teves qualitats nobles, humanes. Poden ser el començament de l’edifici de la teva santificació. Alhora, recorda que —com ja t’he dit en una altra ocasió— en el servei de Déu cal cremar-ho tot, fins el «què diran», fins allò que en diuen reputació, si fa falta.

Amb sentit de profunda humilitat —forts en el nom del nostre Déu i no, com diu el Salm, «en els recursos dels nostres carros de combat i dels nostres cavalls»—, hem de procurar, sense respectes humans, que no hi hagi racons de la societat en els quals no es conegui Crist.

Per la teva condició de ciutadà corrent, justament per aquest «laïcisme» teu, igual —ni més, ni menys— que el dels teus coŀlegues, has de tenir la valentia, que de vegades no serà poca, de fer «tangible» la teva fe: que vegin les teves bones obres i el motiu que t’empeny.

Davant les acusacions que considerem injustes, examinem la nostra conducta, de cara a Déu, «cum gaudio et pace» —amb alegre serenor, i rectifiquem, encara que siguin coses innocents, si la caritat ens ho aconsella.

—Lluitem per ser sants, cada dia més: i després, «que diguin», sempre que a aquestes enraonies se’ls pugui aplicar aquella benaurança: «Beati estis cum... dixerint omne malum adversus vos mentientes propter me» —benaurats sereu quan us calumniïn per causa meva.

Els qui tenim la veritat de Crist dins el cor hem de ficar aquesta veritat al cor, al cap i a la vida dels altres. No fer-ho seria comoditat, tàctica falsa.

Pensa-hi de nou: a tu, ¿et va demanar permís Crist per ficar-se dins la teva ànima? —Et va deixar la llibertat de seguir-lo, però et va buscar Ell, perquè va voler.