Llistat de punts

Desitjo que el teu comportament sigui com el de Pere i el de Joan: que duguis a la teva oració, per parlar-ne amb Jesús, les necessitats dels teus amics, dels teus coŀlegues..., i que després, amb l’exemple teu, puguis dir-los: «Respice in nos!» —¡mireu-me!

Considera què passaria si els cristians no volguéssim viure com a tals... ¡i rectifica la conducta!

¡Sant! El fill de Déu haurà d’exagerar en virtut, si en això hi cap exageració..., perquè els altres s’hi miraran com en un mirall i, només apuntant molt amunt, assoliran ells el punt mitjà.

¡Viu la vida cristiana amb naturalitat! Hi insisteixo: fes conèixer Crist en la teva conducta, com reprodueix la imatge un mirall corrent, que no deforma, que no fa caricatura. —Si ets normal, com aquest mirall, reflectiràs la vida de Crist, i la mostraràs als altres.

Et cal vida interior i formació doctrinal. ¡Exigeix-te! —Tu —home cristià, dona cristiana— has de ser sal de la terra i llum del món, perquè estàs obligat a donar exemple amb un sant desvergonyiment.

—T’ha d’urgir la caritat de Crist i, en sentir-te un altre Crist i saber-te un altre Crist des del moment en què li has dit que el segueixes, no et separaràs dels teus iguals —els parents, els amics, els coŀlegues teus—, igual com no se separa la sal de l’aliment que condimenta.

La teva vida interior i la teva formació comprenen la pietat i el criteri que ha de tenir un fill de Déu, per assaonar-ho tot amb la seva presència activa.

Demana al Senyor que sempre siguis aquest bon condiment en la vida dels altres.

Cal que imitis Jesucrist, i que el facis conèixer amb la teva conducta. No m’oblidis que Crist va assumir la nostra naturalesa, per introduir tots els homes a la vida divina, de manera que —unint-nos a Ell— visquem individualment i socialment els mandats del Cel.

Quan et parlo del «bon exemple», vull indicar-te també que has de comprendre i disculpar, que has d’omplir el món de pau i d’amor.

Cristià: estàs obligat a ser exemplar en tots els terrenys, també com a ciutadà, en el compliment de les lleis encaminades al bé comú.

Ja que ets tan exigent perquè, fins en els serveis públics, els altres compleixin les seves obligacions —¡és un deure!, afirmes—, ¿has pensat si respectes el teu horari de treball, si el fas a consciència?

Observa tots els teus deures cívics, sense voler sostreure’t al compliment de cap obligació; i exerceix tots els teus drets, en bé de la coŀlectivitat, sense exceptuar-ne cap de manera imprudent.

—També has de donar aquí testimoni cristià.

Enfronta’t amb els problemes d’aquest món, amb sentit sobrenatural i d’acord amb les normes morals, que no amenacen ni destrueixen la personalitat, tot i que sí que la guien.

—Conferiràs així a la teva conducta una força vital, que arrossegui; i et confirmaràs en la marxa pel recte camí.

Per la teva condició de ciutadà corrent, justament per aquest «laïcisme» teu, igual —ni més, ni menys— que el dels teus coŀlegues, has de tenir la valentia, que de vegades no serà poca, de fer «tangible» la teva fe: que vegin les teves bones obres i el motiu que t’empeny.