Llistat de punts

Molts, amb aire d’autojustificació, es pregunten: jo, ¿per què m’haig de ficar en la vida dels altres?

—¡Perquè tens obligació, com a cristià, de ficar-te en la vida dels altres, per servir-los!

—¡Perquè Crist s’ha ficat en la teva vida i en la meva!

¡Com d’admirablement escauen als fills de Déu aquestes paraules de sant Ambròs! Parla del ruquet lligat amb la somera, que necessitava Jesús, per al seu triomf, i comenta: «Només una ordre del Senyor podia deslligar-lo. El van desenllaçar les mans dels Apòstols. Per a un fet similar, es requereixen una manera de viure i una gràcia especial. Sigues tu també apòstol, per poder alliberar els qui es troben captius».

—Deixa’m que et glossi novament aquest text: ¡quantes vegades, per mandat de Jesús, haurem de desfer els lligams de les ànimes, perquè Ell les necessitarà per al seu triomf! Que siguin d’apòstol les nostres mans, i les nostres accions, i la nostra vida... Aleshores Déu ens donarà també gràcia d’apòstol, per desballestar els ferros dels encadenats.

Com que totes les professions honestes poden i han de ser santificades, cap fill de Déu no té dret de dir: no puc fer apostolat.

Tens obligació d’atansar-te als qui t’envolten, d’espolsar-los el seu ensopiment, d’obrir horitzons diferents i amplis a la seva existència aburgesada i egoista, de complicar-los santament la vida, de fer que s’oblidin d’ells mateixos i que comprenguin els problemes dels altres.

Si no, no ets bon germà dels teus germans els homes, que estan necessitats d’aquest «gaudium cum pace» —d’aquesta alegria i d’aquesta pau, que potser no coneixen o bé han oblidat.

Jo no pensava tampoc que Déu m’agafaria de la manera com em va agafar. Però el Senyor —deixa’m que t’ho repeteixi— no ens demana permís per «complicar-nos la vida». S’hi fica i... ¡ja està fet!

Els qui tenim la veritat de Crist dins el cor hem de ficar aquesta veritat al cor, al cap i a la vida dels altres. No fer-ho seria comoditat, tàctica falsa.

Pensa-hi de nou: a tu, ¿et va demanar permís Crist per ficar-se dins la teva ànima? —Et va deixar la llibertat de seguir-lo, però et va buscar Ell, perquè va voler.

¡No te m’espantis!: tu, per cristià, tens el dret i el deure de provocar, en les ànimes, la crisi saludable perquè visquin de cara a Déu.