Llistat de punts

Fill, et deia tot segur: per encomanar la nostra «bogeria» a altres apòstols, no se m’escapen els «obstacles» que trobarem. Alguns podran semblar insuperables..., mes «inter medium montium pertransibunt aquae» —les aigües passaran a través de les muntanyes: l’esperit sobrenatural i l’ímpetu del nostre zel foradaran les muntanyes, i superarem aquests obstacles.

En el teu treball d’ànimes —treball d’ànimes ha de ser tota la teva ocupació—, omple’t de fe, d’esperança, d’amor, perquè totes les dificultats se superen.

Per confirmar-nos en aquesta veritat, va escriure el salmista: «Et Tu, Domine, deridebis eos: ad nihilum deduces omnes gentes» —Tu, Senyor, et burlaràs d’ells: els reduiràs al no res.

Aquestes paraules ratifiquen el «non praevalebunt» —no prevaldran els enemics de Déu: no han de poder res contra l’Església ni contra els qui —instruments de Déu— serveixen l’Església.

Et refeies davant les dificultats de l’apostolat, pregant així: «Senyor, Tu ets el de sempre. Dona’m la fe d’aquells homes que van saber correspondre a la teva gràcia i que van fer —en Nom teu— grans miracles, veritables prodigis...» —I concloïes: «Sé que els faràs; però, també em consta que vols que se’t demanin, que vols que et cerquem, que truquem fort a les portes del teu Cor».

—Al final, vas renovar la teva decisió de perseverar en l’oració humil i confiada.

«Aquae multae non potuerunt exstinguere caritatem!!» —la turbulència de les aigües no va poder extingir el foc de la caritat. —T’ofereixo dues interpretacions d’aquestes paraules de l’Escriptura santa. —Una, que la munió dels teus pecats passats —a tu, que n’estàs ben penedit— no t’apartarà de l’Amor del nostre Déu; i una altra, que les aigües de la incomprensió, de les contradiccions, que potser patiràs, no han d’interrompre la teva labor apostòlica.

També els primers Dotze eren estrangers en les terres que evangelitzaven, i topaven amb gent que construïa el món sobre bases diametralment oposades a la doctrina de Crist.

—Mira: per damunt d’aquestes circumstàncies adverses, se sabien dipositaris del missatge diví de la Redempció. I clama l’Apòstol: «¡Dissortat de mi si no el predicava!».