Llistat de punts

Si estimes el Senyor, «per força» has de notar el pes beneït de les ànimes, per portar-les a Déu.

L’apòstol sense oració habitual i metòdica cau per força en la tebiesa..., i deixa de ser apòstol.

No posis obstacles a la gràcia: has d’estar convençut que, per tal de ser llevat, necessites ser sant, lluitar per identificar-te amb Ell.

D’acord: la teva preocupació han de ser «ells». Però la teva primera preocupació has de ser tu mateix, la teva vida interior; perquè, si no, no podràs servir-los.

Déu nostre Senyor et vol sant, perquè santifiquis els altres. —I per a això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre..., i després, només després, que miris el món.

S’ha posat en relleu, moltes vegades, el perill de les obres sense vida interior que les animi: però s’hauria de subratllar també el perill d’una vida interior —si és que pot existir— sense obres.

La santedat —quan és de debò— es desborda del vas, per omplir altres cors, altres ànimes, de la seva sobreabundància.

Els fills de Déu ens santifiquem, santificant. —¿Es difon al teu voltant la vida cristiana? Pensa-hi cada dia.

Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecundes: la labor és precària i fins i tot fictícia.

—¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d’Ell i de la seva doctrina.

Igual com la immensa maquinària de dotzenes de fàbriques s’atura, sense força, quan el corrent elèctric s’interromp, també l’apostolat deixa de ser fecund sense l’oració i la mortificació, que mouen el Cor Sacratíssim de Crist.

L’apostolat —manifestació evident de vida espiritual— és aquell voleiar constant que fa sobrenaturalitzar cada detall —gran o petit— de la jornada, per l’amor a Déu que es posa en tot.

Jesús, que el meu pobre cor s’ompli de l’oceà del teu Amor, amb tals onades que netegin i expulsin de mi tota la misèria meva..., aboca les aigües puríssimes i ardents del teu Cor dins del meu, fins que, satisfet el meu deler d’estimar-te, no podent retenir més afectes de diví incendi, esclati —¡morir d’Amor!—, i salti aquell Amor teu, en cascades vivificadores i irresistibles i fecundíssimes, cap a altres cors que vibrin, pel contacte d’aquestes aigües, amb vibracions de Fe i de Caritat.

Anirem a Jesús, al Tabernacle, a conèixer-lo, a digerir la seva doctrina, per traspassar aquest aliment a les ànimes.