Llistat de punts

Et farà pensar també a tu aquest comentari, que em va doldre molt: «Veig clarament la falta de resistència, o la ineficàcia d’aquesta resistència a les lleis infames, perquè n’hi ha a dalt, a baix, i al mig, molts, ¡però molts!, d’adotzenats».

Pensar en la Mort de Crist es tradueix en una invitació a situar-nos davant del nostre quefer de cada dia, amb absoluta sinceritat, i a prendre’ns seriosament la fe que professem. Ha de ser una ocasió d’aprofundir en la fondària de l’Amor de Déu, per poder així —amb la paraula i amb les obres— mostrar-lo als homes.

Procura que en la teva boca de cristià —que això ets i has de ser a tota hora— hi hagi la «imperiosa» paraula sobrenatural que mogui, que inciti, que sigui l’expressió de la teva disposició vital compromesa.

Hem de procurar que, en totes les activitats inteŀlectuals, hi hagi persones rectes, d’autèntica consciència cristiana, de vida coherent, que emprin les armes de la ciència en servei de la humanitat i de l’Església.

Perquè no mancaran mai al món, com quan Jesús va venir a la terra, nous Herodes que intentin aprofitar els coneixements científics, fins i tot falsejant-los, per perseguir Crist i els qui són de Crist.

¡Quina gran tasca tenim al davant!

Ja ho va dir el Mestre: ¡tant de bo els fills de la llum posem, a fer el bé, almenys el mateix afany i l’obstinació amb què es dediquen, a les seves accions, els fills de les tenebres!

—No et queixis: ¡treballa, en canvi, per ofegar el mal amb abundància de bé!

Hi torno: prega al Senyor que ens concedeixi als seus fills el «do de llengües», el de fer-nos entendre per tothom.

La raó per la qual desitjo aquest «do de llengües» la pots deduir de les pàgines de l’Evangeli, abundants en paràboles, en exemples que materialitzen la doctrina i iŀlustren el món espiritual, sense envilir ni degradar la paraula de Déu.

Per a tothom —doctes i menys doctes—, és més fàcil considerar i entendre el missatge diví a través d’aquestes imatges humanes.

«In modico fidelis!» —fidel en el que és poca cosa... —La teva labor, fill meu, no és només salvar ànimes, sinó santificar-les, dia rere dia, donant a cada instant —fins als aparentment vulgars— vibració d’eternitat.

Em preguntes què podries fer per aquell amic teu, perquè no es trobi sol.

—Et diré el de sempre, ja que tenim a la nostra disposició una arma meravellosa, que ho resol tot: resar. Primer, resar. I, després, fer per ell el que voldries que fessin per tu, en circumstàncies semblants.

Sense humiliar-lo, cal ajudar-lo de tal manera que li sigui fàcil allò que se li fa dificultós.

A més de la seva gràcia copiosa i eficaç, el Senyor t’ha donat el cap, les mans, les facultats inteŀlectuals, perquè facis fructificar els teus talents.

Déu vol fer miracles constants —ressuscitar morts, donar oïda als sords, vista als cecs, possibilitats de caminar als coixos...—, a través de la teva actuació professional santificada, convertida en holocaust grat a Déu i útil a les ànimes.