Llistat de punts

Fills de Déu. —Portadors de l’única flama capaç d’iŀluminar els camins terrenals de les ànimes, de l’únic fulgor, en el qual no hi podrà haver mai foscors, penombres ni ombres.

—El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum iŀlumini... De nosaltres depèn que molts no es mantinguin en tenebres, sinó que caminin per sendes que menen fins a la vida eterna.

Ens hi trobem de gust, Senyor, dins la teva mà llagada. ¡Estreny-nos-hi ben fort!, ¡masega’ns!, ¡que perdem tota la misèria terrenal!, ¡que ens purifiquem, que ens encenguem, que ens sentim amarats en la teva Sang!

—I en acabat, ¡llança’ns lluny!, lluny, amb afanys de collita, a una sembra cada dia més fecunda, per Amor a Tu.

Una onada bruta i podrida —roja i verda— s’entesta a submergir la terra, escopint la seva porca saliva damunt la Creu del Redemptor...

I Ell vol que surti de les nostres ànimes una altra onada —blanca i poderosa, com la destra del Senyor—, que ofegui, amb la seva puresa, la podridura de tot materialisme i neutralitzi la corrupció, que ha inundat l’Orbe: a això venen —i a més— els fills de Déu.

Dol de veure que, després de dos mil anys, en el món siguin tan pocs els qui s’anomenen cristians. I que, dels qui s’anomenen cristians, n’hi hagi tan pocs que visquin la veritable doctrina de Jesucrist.

¡Val la pena jugar-se la vida tota sencera!: treballar i patir, per Amor, per tirar endavant els designis de Déu, per corredimir.

¡Oh Jesús..., enforteix les nostres ànimes, aplana el camí i sobretot, embriaga’ns d’Amor!: fes-nos així fogueres vives, que encenguin la terra amb el foc diví que Tu vas portar.

Si has estat elegit, cridat per l’Amor de Déu, per seguir-lo, tens obligació de respondre-li..., i tens també el deure, no menys fort, de conduir, de contribuir a la santedat i al bon caminar dels teus germans els homes.

Els cristians venim a recollir, amb esperit de joventut, el tresor de l’Evangeli —que sempre és nou—, per fer-lo arribar a tots els racons de la terra.

¡Persuadeix-te’n!: si vols —com que Déu t’escolta, t’estima, et promet la glòria—, tu, protegit per la mà omnipotent del teu Pare del Cel, pots ser una persona plena de fortalesa, disposada a donar testimoni a tot arreu de la seva amable doctrina vertadera.

¡Poder de fer miracles!: quantes ànimes mortes, i fins i tot podrides, ressuscitaràs, si permets que Crist actuï en tu.

En aquells temps, narren els Evangelis, passava el Senyor, i ells, els malalts, el cridaven i el buscaven. També ara passa Crist amb la teva vida cristiana i, si li fas costat, quants el coneixeran, el cridaran, li demanaran ajuda i se’ls obriran els ulls a les llums meravelloses de la gràcia.

No ens podem atribuir mai el poder de Jesús, que passa entre nosaltres. El Senyor passa, i transforma les ànimes, quan ens posem tots a la vora d’Ell, amb un sol cor, amb un sol esperit, amb un sol desig de ser bons cristians; però és Ell, no tu, ni jo. ¡És Crist que passa!

—I a més, es queda dins dels nostres cors —¡dins del teu i del meu!—, i en els nostres sagraris.

—És Jesús que passa, i Jesús que es queda. Roman dins teu, dins cada un de vosaltres i dins meu.

Per a tu, que et queixes d’estar sol, i que l’ambient és agressiu: pensa que Crist Jesús, Bon Sembrador, a cadascun dels seus fills ens estreny en la seva mà llagada —com al blat—; ens inunda amb la seva Sang, ens purifica, ens neteja, ¡ens embriaga!...; i després, generosament, ens llança pel món d’un en un: que el blat no se sembra a sacs, sinó de gra en gra.

Afirmes que vols ser apòstol de Crist.

—Em fa molt content sentir-te. Demano al Senyor que et concedeixi perseverança. I recorda que, de la nostra boca, del nostre pensament, del nostre cor, no han de sortir sinó motius divins, fam d’ànimes, temes que d’una manera o d’una altra porten a Déu; o, almenys, que no te n’aparten.